La cançó popular: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'obra artística

| imatge = Grup escultòric de Miquel Blay..jpg|thumb|La cançó popular.

}}

'''La Cançó Popular''' es una obra de l'escultor català [[Miquel Blay]] emplaçada a la façana del [[Palau de la Música]] de [[Barcelona]]. Presentada el 8 de desembre de 1909, el grup escultòric ha estat comparat a la proa d'un vaixell. El conjunt al.legoric, d'un alt simbolisme conceptual, es considerada l'obra de referència de l'autor i la seva estètica, així com una obra cabdal del Modernisme. La donzella, que representa la cançó, es acompanyada per personatges de diferents edats i oficis que representen el poble català, del qual sorgeix la música tradicional; tot ells sota la protecció de [[Sant Jordi]], patró de [[Catalunya]].<ref>HUGHES R.; El Palau de la Música Catalana. Ed. Triangle Postals. Barcelona, 2009.</ref>

 

== Obra ==

El relleu de ''La Cançó Popular'' decora la façana del Palau de la Música de Barcelona, obra de l'arquitecte [[Lluís Domènech i Montaner]] i es la seu de l'entitat musical [[Orfeó Català]]. Es un alt relleu irregular de 5 metres d'alt amb un curiós emplaçament: es troba integrat a la columna de l'angle de l'edifici i per la part baixa forma part de la barana de la balconada que envolta el Palau.

 

 

Les primeres notícies que en tenim de l'encàrrec del relleu apareixen en una carta que Domènech i Montaner envia, l'any 1905, des de Canet de Mar a Miquel Blay, quant encara aquest residia a [[París]]:

 

''Canet de Mar, 1 d'Agost 1905''}}

 

''Sr. Miquel Blay''

 

''Estimat amich:''

 

''Lluís Domènech''<ref>Carta de Lluís Domènech a Miquel Blay ( 1 d'agost de 1905). Col·lecció particular.</ref>

 

Com es pot constatar, Domènech i Montaner ja tenia una idea molt clara de com havia de ser el relleu emblemàtic de l'entitat, tant per simbologia i composició, com també pel que fa als aspectes més tècnics del modelat. Joaquim Cabot i Rovira, aleshores president de l'Orfeó Català, que coneixia a Miquel Blay des de molt abans, va ésser la persona de contacte entre els dos artistes. Concretament, se sap que el 1896, Cabot i Rovira va visitar l'estudi de l'escultor a París i ja aleshores va manifestar la seva admiració per l'artista.

 

Segons la anotació del mateix Blay en una agenda de butxaca de 1905, l'escultor va començar un esbós del relleu el dia 4 de novembre, del qual només es conserva en fotografia. L'any següent en faria un altre, realitzat en guix, amb unes mides de 75 x 48 x 31 cm que es troba al [[Museu Municipal Cau Costa Brava]] amb num. inv. 036. Hi trobem representat un fragment d'un edifici amb una balconada, sobre la qual es disposen en forma de triangle una sèrie de volums, insinuant personatges poc definits. <ref>Catàleg exposició Miquel Blay. Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, Setembre de 2000.</ref>

 

[[File:018 Palau de la Música, La cançó popular catalana, de Miquel Blay.jpg|thumb|Palau de la Música, La cançó popular catalana, de Miquel Blay]]

La signatura de Miquel Blay figura al vestit de la noia sobre l'escut inferior a la part dreta.<ref name="Catàleg">Catàleg exposició Miquel Blay: L'escultura del sentiment. (Textos de Pilar Ferrés). Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot, Setembre de 2000</ref>

A sota d'aquest escut es pot llegir la següent inscripció: ''Donatiu del Excel·lentíssim Senyor / Joaquim de Càcer i de Amat / Marqués de Castellbell / Abril de 1907''.

 

[[Joaquim Cabot i Rovira]] com a president de l'Orfeó Català havia demanat al marqués de Castellbell la seva aportació per al Palau de la Música Catalana que s'estava construint a Barcelona i el Sr. [[Joaquim de Càcer]] accedí a costejar i a donar a l'Orfeó el grup al·legòric.

 

== Referències ==

 

== Bibliografia ==

 

 

[[Categoria:Escultures]]