Transmissió lingüística intergeneracional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Referències: format |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La transmissió lingüística intergeneracional és el procés a través del qual una llengua es transmet, o no, d’una generació a l’altra, mecanisme que es produeix en la gran majoria dels casos
en el si de la família. Per això es denomina de vegades “transmissió lingüística familiar
intergeneracional”. Així és com la defineix [[Joaquim Torres]] <ref> J. Torres (2011): “La transmissió lingüística intergeneracional” a Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008: anàlisi. Volum I. Les llengües a Catalunya: coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya, 41-56..</ref> i la identifica amb un aspecte cabdal de la [[sociolingüística]]. Cal considerar que la transmissió entre generacions assegura la supervivència
d'una llengua i que la interrupció d'aquest procés podria suposar-ne la desaparició. Aquesta interrupció es dóna en el cas dels immigrants, en què es transmet la llengua del territori i, evidentment, en situacions de conflicte lingüístic, en les quals la llengua dominant va
restant àmbits d'ús a la llengua recessiva. [[Antoni Mas]] i [[Brauli Montoya]]<ref> A. Mas; B. Montoya (2011). “La transmissió lingüística del català: estat de la qüestió i avaluació analítica”, Treballs de sociolingüística catalana, núm 21, p. 95-103.</ref> recorden que dos factors influeixen en l'individu a l'hora d'escollir una llengua d'ús i de transmissió als seus fills: les seves funcions instrumental (la utilitat de l'ús) i identificadora (com a símbol de pertinença a una comunitat). Per tant, insisteixen que es tracta d'un fenomen que ha de ser estudiat d'una manera interdisciplinària des de la perspectiva de la [[
El mètodes emprats per a l'estudi d'aquest procés acostumen a ser de caràcter qualitatiu: a partir
d'entrevistes obertes sobre la vida dels parlants, i de caràcter quantitatiu: a partir d'entrevistes
Línia 22:
han estat estudiats per [[Montserrat Martínez]] i [[Anna Torrijos]]; al País Valencià, per [[Brauli Montoya]]; a la Catalunya Nord, per [[Joan Pere Le Bihan]]; a Mallorca, per [[Joan-Albert Villaverde]]; a l'Alguer, per [[Enrico Chessa]], a Andorra i a Catalunya, per [[Joaquim Torres]], i Ernest Querol ha dut a terme una comparativa dels usos de les llengües a les Illes, Catalunya, el País Valencià i
Andorra, entre altres aportacions.
Joaquim Torres ha proposat l'anàlisi de la transmissió familiar a partir de l'índex de transmissió intergeneracional del català (ITIC).
lingüístic que es produeix entre l'herència lingüística rebuda dels progenitors i l'opció que
l'enquestat tria per als seus fills. És un índex per calcular la vitalitat de la llengua. La seva fórmula
Línia 33:
{{Referències}}
== Referències ==
* Mas, A.; Montoya, B. (2011)
* Torres, J.(2007)
* Andorra, Catalunya, Catalunya nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya.
* Torres, J. (2011)
* Bibliografia selectiva consultable al Centre de Documentació de la Direcció General de Política
* Lingüística Transmissió lingüística intergeneracional (2000-2011)
| |||