Halicarnàs: diferència entre les revisions

A causa d'un conflicte religiós (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apol·lo com era tradicional) i de les seves afinitats jòniques fou exclosa de la Lliga Dòrica vers el segle VII aC, lliga que va passar a anomenar-se [[Pentàpolis dòrica]]. Al segle VI aC fou sotmesa al [[regne de Lídia]] fins a la seva caiguda i va passar a [[Pèrsia]] el [[546 aC]]. A començaments del segle V aC, amb la revolta de Jònia, es va independitzar però es va haver de sotmetre altre cop a Pèrsia vers el [[494 aC]], si bé va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i força; en aquests anys depenia del sàtrapa de [[Sardes]] o Lídia. [[Ligdamis I]] o Lygdamis va assolir la tirania el [[494 aC]]; la seva vídua (o filla) [[Artemísia I de Cària|Àrtemis I]] la valenta va lluitar al costat de Xerxes a la [[batalla de Salamina]]; Ligdamis fou nomenat sàtrapa de Cària (satrapia de vegades independent i d'altres sub-satrapia de Lídia) i els seus descendents van governar tota Cària, amb una certa independència de Pèrsia fins que el [[386 aC]] els perses en van assolir un domini mes directe; el sàtrapa o sobirà mes conegut fou [[Mausol]], (que va traslladar la capital de [[Milàs]] a Halicarnàs), la dona i germana del qual, [[Àrtemis II de Cària]], li va erigir un [[mausoleu|monument funerari]] que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com mausoleu d'Halicarnàs, fou considerat una de les set meravelles del mon antic).

 

 

Després de la mort d'Alexandre va ser governada per [[Assandre]], sàtrapa de Cària fins el [[305 aC]] quant va passar a [[Antígon el borni]]. El [[301 aC]], derrotat i mort Antígon, va passar a [[Pleistrac]] fins el [[294 aC]] quant va esdevenir base naval dels [[làgides]] d'Egipte. El [[272 aC]] va passar al [[selèucides]] i sota el seu govern se sap que romania dins una lliga que continuava la Lliga Cària. El [[189 aC]], pel tractat d'[[Apamea]], va passar a Roma, sota sobirania de la qual fou ciutat lliure i més tard colònia romana; el [[88 aC]] fou ocupada breument per [[Mitridates VI Eupator]], rei del [[regne del Pont|Pont]]; després va seguir en mans de Roma i Bizanci fins el [[1071]] quant va caure en mans dels turcs [[seljúcides]]; el soldà Mehmet va permetre als cavallers de [[Rodes]] ocupar la ciutat i un castell hi fou construït (el castell de Sant Pere, que encara es conserva i amb les seves torres és el símbol de la moderna ciutat de Bodrum). El [[1522]] va passar sota sobirania otomana quan [[Solimà el magnífic]] va conquerir l'illa de Rodes. Sembla que llavors era anomenada Petrion (probablement del nom del castell) i els otomans ho van convertir en [[Bodrum]].