Obre el menú principal

Canvis

1 octet eliminats ,  fa 6 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
A Occident, la gramàtica va sorgir com una disciplina a l'[[Hel·lenisme (neoclassicisme)|hel·lenisme]] al [[segle III aC]] en endavant, amb autors com [[Rià]] i [[Aristarc de Samotràcia]]. Es considera que la "''[[Tékhne Grammatiké]]''" ({{lang|grc|Τέχνη Γραμματική}}), atribuïda a [[Dionís Trax]] (c. 100 aC) és la primera gramàtica, en termes moderns, escrita sobre una llengua europea.<ref name=robinsen>{{cita web|url=http://books.google.es/books?id=aAWd_6G_7J8C&dq=tekhne+grammatike&hl=ca&source=gbs_navlinks_s| editor= Pierre Swiggers, Alfons Wouters |título= Ancient grammar: content and context |editorial=Peeters|año= 1996| capítulo= The initial section of the Tékhnē Grammatikē|autor= Robins, Robert Henry|páginas =3-16 }}</ref> La [[gramàtica llatina]] es va desenvolupar seguint models grecs al [[segle I aC]], mercès a l'obra d'autors com [[Orbili Pupil]], [[Palemnó]], [[Marc Valeri Probe]], [[Verri Flac]] i [[Aemilius Asper]]. D'altra banda, l'''[[Ars Grammatica]]'' d'[[Eli Donat]] (segle IV) va ser dominant en els estudis gramaticals durant l'[[Edat mitjana]].
 
[[Tolkāppiyam]] és la primera gramàtica del [[tàmil]], però la seva datació és encara objecte de controvèrsia. Les dates oscil·len entre el [[8000 aC]] i el [[segle X]].<ref name="bgls2">The Date of the Tolkappiyam: A Retrospect." Annals of Oriental Research (Madras), Silver Jubilee Volume: 292–317</ref>.<ref name=takahashi>{{cite book|last=Takahashi|first=Takanobu|title=Tamil Love Poetry & Poetics|year=1995|publisher=Brill|location=Leiden; New York; Cologne|isbn=90-04-10042-3|pages=18|url=http://books.google.de/books?id=wgCHuVGyZoEC&pg=PA18|chapter=2. Erudite works|quote=These agreements may probably advance the lower limit of the date for Tol[kappiyam], but do not mean more recently than the 5th Cent. A.D., as suggested by some critics such as S. Vaiyapuri Pillai [...]}}</ref>
 
Al [[segle VII]] va sorgir una gramàtica de l'[[Irlandès antic|irlandès]], l'[[Auraicept na n-Éces]].
Els primers tractats de [[gramàtica hebrea]] van aparèixer a l'[[Alta edat mitjana]], en el context del [[Mixnà]] (exegesi de la [[Bíblia hebrea]]). La tradició [[Caraisme|caraíte]] es va originar al [[Bagdad]] [[abbàssida]]. El ''[[Diqduq]]'' (segle X) és un dels primers comentaris gramaticals en la Bíblia hebrea. <ref>G. Khan, J. B. Noah, ''The Early Karaite Tradition of Hebrew Grammatical Thought'' (2000)</ref> [[Ibn Barun]] al [[segle XII]] compara la llengua hebrea amb l'[[àrab]] en la [[gramàtica àrab|tradició gramatical islàmica]]. <ref>Pinchas Wechter, Ibn Barūn's Arabic Works on Hebrew Grammar and Lexicography (1964)</ref>
 
Com a part del ''[[Trivi]]'' a les set [[arts liberals]], la gramàtica s'ensenya com una disciplina central en tota l'[[Edat Mitjana]], arran de la influència dels autors de l'[[Antiguitat tardana]], com [[Priscià de Cesarea]]. El tractament de les llengües vernacles va començar gradualment durant l'[[Alta edat mitjana]], amb obres aïllades, com el [[Primer tractat gramatical]] (''Fyrsta Málfræðiritgerðin''), però va esdevenir influent només en els períodes del [[Renaixement]] i del [[Barroc]]. En 1486, [[Antonio de Nebrija]] va publicar ''Introducciones latinas: contrapuesto el romance al latin'',<ref>Títol complet: ''Introducciones latinas: contrapuesto el romance al latin, para que con facilidad puedan aprender todos, y principalmente las religiosas, y otras mugeres dedicadas á Dios, que para este fin mandó hacer S.A. la Reyna Católica Doña Isabel al maestro Antonio de Nebrija''</ref>, i la primera [[gramàtica castellana]]'', [[Gramática de la lengua castellana]]'', en 1492 . Durant el segle 16 [[Renaixement italià]], el ''Questione della lingua'' va ser el debat sobre l'estat i la forma ideal de l'[[italià]], iniciat per l'obra de [[Dante Alighieri|Dante]] ''[[De vulgari eloquentia]]'' ([[Pietro Bembo]],''Prose della volgar lingua'' Venècia 1525). La primera gramàtica de l'[[eslovè]] va ser escrita en 1584 per [[Adam Bohorič]].
 
Les gramàtiques de llengües no europees van començar a ser recopilades amb fins d'[[evangelització]] i [[traduccions de la Bíblia]] a partir del [[segle XVI]], com per exemple ''Grammatica o Arte de la Lengua General de los Indios de los Reynos del Perú'' (1560), i una gramàtica [[quítxua]] per [[Domingo de Santo Tomás]].
Al començament del [[segle XIX]] foren publicats els breus ''Principis de la lectura menorquina'' ([[1802]]), d'Antoni Febrer, la famosa ''Gramàtica i apologia de la llengua catalana'' ([[1815]]), de Josep Pau Ballot, i la ''Gramática de la lengua mallorquina'' (1835), de Joan Josep Amengual. Més interessant que aquestes i que d'altres gramàtiques —publicades o inèdites—, localistes i conservadores, és la de [[Tomàs Forteza i Cortès|Tomàs Forteza]], que no sortí fins el [[1915]], al pròleg de la qual Antoni M.Alcover féu un inventari de tots els seus precedents: Pere Puiggarí al Rosselló (1852), Josep Puig (1883) i Josep Nebot (1894) al País Valencià, Magí Pers (1847), Pau Estorch (1857), Antoni de Bofarull (1864, etc.) i d'altres al Principat.
 
El [[segle XX]] és marcat, tant des del punt de vista científic com des del punt de vista normatiu, per la gran obra de [[Pompeu Fabra]],<ref>[http://books.google.es/books?id=H2E2XM069egC&printsec=frontcover&dq=gram%C3%A0tica+catalana&hl=es&sa=X&ei=SaXXT4GbLoSp0QW_k5WRBA&ved=0CD0Q6AEwAA#v=onepage&q=gram%C3%A0tica%20catalana&f=false Gramàtica Catalana], per [[Pompeu Fabra i Poch]] - Institut d'Estudis Catalans - Barcelona, 1933</ref>, que arraconà altres gramàtics, com Jaume Nonell i Marià Grandia. A partir del 1913 —data de l'aparició de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans— es multiplicaren els tractats de gramàtica normativa, unificats segons les orientacions de Fabra.<ref>{{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0112668| títol =Gramàtica. Les gramàtiques catalanes |consulta= 13 d'agost de 2009 |autor= |data= |obra= Gran Enciclopèdia Catalana|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua= }}</ref>
 
== Tipus de gramàtica ==
1.204.571

modificacions