Yússuf ibn Àhmad al-Mútaman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abu-Àmir Yússuf ibn Àhmad ibn Hud al-Mútaman'''<ref group=nota>A voltes se l'ha anomenat, per error, '''al-Mútamin'''.</ref> (en {{lang-ar|'''أبو عامر يوسف بن أحمد بن هود المؤتمن'''}}, ''Abū ʿĀmir Yūsuf ibn Aḥmad ibn Hūd al-Muʾtaman'') fou [[Emirat de Saraqusta|emir de Saraqusta]] del [[1081]] al [[1085]].<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director) |títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62 |data=1998 |pàgines=p. 1143, entrada: "Yúsuf ibn Ahmad al-Mu'tamin" |isbn=84-297-3521-6 }}</ref> Era membre de la dinastia [[Banu Hud]]<ref name="Diccionari"/> i va succeir al seu pare [[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]]. La data del inici del regnat es dubtosa ja que s'han trobat algunes monedes del seu pare que estarien datades el 1082 i fins i tot més tard. Fou un erudit que va escriure diverses obres de matemàtiques. Va morir vers el [[1085]] i el va succeir el seu fill [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]].
== Biografia ==
{{Inicia taula}}▼
{{traducció|es|Al-Mutamán|16 juny 2013}}
{{Filera de successions|títol=[[Emirat de Saraqusta|Emir de Saraqusta]]|abans=[[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]]|després=[[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]]|anys=[[1081]] - [[1085]]}}▼
Yúsuf Al-Mutamán ser rei de la taifa de Saragossa en el seu moment de màxima esplendor, després el puixant regnat del seu pare [[Al-Muqtadir]]. Va ser així mateix un rei erudit, protector de les ciències, de la filosofia i de les arts. Un exemple d'[[rei savi]], coneixedor de les [[matemàtiques]]-disciplina de la qual va escriure un tractat, el'' Kitab al-istikmal'' o'' Llibre de perfecció'' ([[idioma àrab | en àrab]], كتاب الإستكمال) -, la [[astrologia]] i la [[filosofia]], que va continuar la labor del seu pare Al-Muqtadir creant una cort de savis intel · lectuals que tenia com a marc el bell palau de [[ l'Aljafería]], anomenat, en aquesta època, el «palau de l'alegria».
{{Finalitza taula}}▼
Almutamán heretar d'Al-Muqtadir en [[1081]] la part occidental de la Taifa de Saragossa, que comprenia [[Saragossa]], [[Tudela]], [[Osca]] i [[Calataiud]], quedant Mundir amb la zona costanera del regne: [[Lleida]], [[Montsó (Osca) | Montsó]], [[Tortosa]] i [[Dénia]].
L'any [[1081]] l'empenta del rei aragonès, [[Sancho Ramírez]] era considerable, amenaçant les fronteres de la taifa des del nord. Per resistir-ho, Almutamán va comptar amb els serveis de les tropes mercenàries de [[Rodrigo Díaz de Vivar | El Cid]], que va rebre més l'encàrrec de reincorporar Saragossa els territoris orientals del seu parent Mundir, aliat d'Aragó. Els enfrontaments a la franja fronterera van ser constants, però cap va aconseguir reunificar el territori patern.
[[Arxiu: Detall de l'estàtua el Cid (Parc de Balboa). Jpg | thumbnail | esquerra | 185px | [[Rodrigo Díaz de Vivar | El Cid]] va servir a Al-Mutamán durant tot el regnat del monarca [[Banu Hud | hudí]].]]
En aquesta etapa està ben documentat el servei del Cid, bandejat en 1081 de Castella per dur a terme ràtzies en contra dels interessos de [[Alfons VI de Lleó | Alfonso VI de Lleó i Castella]] en territoris de Toledo, llavors tributari de aquest rei i que, per això, no havia de ser atacada per tropes castellanes.
El Cid seguiria al servei d'Al-Mutamán fins [[1086]], moment en què Saragossa va ser assetjada per Alfonso VI. Si el Cid va trencar els llaços amb Al-Mutamán o el seu hereu [[Al-Musta'in II]] a causa d'un conflicte d'interessos personal entre la defensa de Saragossa i el seu senyor natural, per ser el rei de Castella qui l'atacava, o si va ser condonat el seu desterrament, a l'apreciar Alfonso la utilitat de tal cavaller en el seu exèrcit, és una cosa que encara no s'ha dilucidat en la seva totalitat.
El Cid va ser capaç de contenir als aragonesos fins a [[1083]], any en què Sancho Ramírez va prendre la línia de fortificacions que protegien les ciutats de la taifa de Saraqusta, com la de Graus (que amenaçava Barbastro) a la zona oriental, Ayerbe, Bolea i Arascués (que posaven en perill a Osca) i Arguedas que apuntava a la conquesta de [[Tudela]].
Les relacions de Saragossa amb la seva protectorat, [[València]], es van estrènyer mitjançant aliances matrimonials. Però València estava immersa en un complex joc d'aliances. Alfonso VI, utilitzant hàbilment la diplomàcia, va aconseguir que el rei [[Al-Qadir]] de [[Taifa de Toledo | Toledo]] li lliurés la ciutat a [[1085]] a canvi de la seva ajuda per desbancar de València a Abu Bakr, el que va suposar, de fet, la presa de Toledo per al rei de Lleó i Castella. Així, el regne de Saragossa quedava desconnectat de la resta de [[Al-Andalus]] per la via tradicional que passava pel centre de la península i, des d'aquest moment, la seva comunicació es va veure restringida a la que connectava amb València costejant el llevant . L'any de la pèrdua de Toledo va ser així mateix el de la mort de Almutamán.
== Matemàtiques ==
[[Arxiu: Teorema de Ceva - sense rótulo.svg | thumbnail | El teorema de Ceva, descobert per Al-Mu'tamin]]
L'obra mestra en l'àmbit intel · lectual del-Mu'tamán va ser el seu'' [[Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques]]'' ('' Kitab al-istikmal'') que a més de ser un compendi de la matemàtica grega de [[Euclides]] i [[Arquimedes]] entre uns altres, i transmetre els ensenyaments de [[Thabit ibn Qurra]], els [[Banu Musa]] i [[Alhazen | Ibn al-Haytha]], introdueix [[teorema]] s originals. La seva obra va ser transmesa a través de [[Maimònides]] a [[Egipte]], i d'allí es va difondre pel centre de [[Àsia]], documentant fins i tot en [[Bagdad]] al [[segle XIV]] , si bé la seva influència no va arribar a Occident.
De la seva obra es conserven dues còpies, la primera va ser trobada a la Biblioteca [[l'Askeri Müze]] de [[Istanbul]] el 1985, procedent de la biblioteca del sultà otomà [[Mehmed II]], que va ser heretada per seu fill [[Baiazet II | Bayaceto II]]. Posteriorment es va trobar una segona còpia en [[El Caire]].
El'' [[Llibre de la perfecció i de les aparicions òptiques]]'' tracta els [[nombre irracional | nombres irracionals]], [[secció cònica | seccions còniques]], la [[quadratura]] del [[segment ]] [[Paràbola (matemàtica) | parabòlic]], [[Volum (matemàtica) | volums]] i [[àrea]] s de diversos cossos geomètrics o el traçat de la [[Tangent (geometria) | tangent]] de una circumferència, entre altres problemes matemàtics.
Només la primera part del'' Kitab al-istikmal'' superava en extensió als'' [[Elements d'Euclides | Elements]]'' d'Euclides. En l'obra del rei saragossà apareix una proposta de categorització de les matemàtiques en espècies [[Aristòtil | aristotèliques]], dividint-les en l'espècie de la [[aritmètica]], dues per a la la [[geometria]] i de nou dos quant a la [[estereometría]], en el que ens ha arribat.
A Al-Mutamán es deu la primera formulació coneguda del [[Teorema de Ceva | Teorema]] de [[Giovanni Ceva]], que no seria conegut a Europa fins a [[1678]] en l'obra'' [[De lineis rectis ]]'' de l'esmentat geòmetra italià i que es pot enunciar com segueix:
{{Cita|Sea ''ABC'' un triángulo y D, E, F son puntos en los lados BC, CA y AB. Se dibujan líneas rectas AD, BE y CF. Esas tres líneas se intersecan en un punto si y solo si <math>\frac{AF}{FB}=\frac{AE}{EC}\frac{CD}{DB}</math>.|Al-Mu'tamán, ''Kitab al-Istikmal''}}
== Notes ==
Linha 10 ⟶ 35:
== Referències ==
{{referències}}
▲{{Inicia taula}}
▲{{Filera de successions|títol=[[Emirat de Saraqusta|Emir de Saraqusta]]|abans=[[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]]|després=[[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]]|anys=[[1081]] - [[1085]]}}
▲{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Yussuf Ibn Ahmad Al-Mutaman}}
| |||