Base química: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 20:
=== Teoria àcid-base d'Arrhenius ===
{{AP|Teoria àcid-base d'Arrhenius}}
El químic suec [[Svante August Arrhenius]] va proposar una [[teoria de la dissociació electrolítica]] el [[1887]]<ref>{{Citar publicació |cognom=Arrhenius |nom=S.A. |enllaçautor=Svante August Arrhenius |article=On the Dissociation of Substances Dissolved in Water |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/Arrhenius-dissociation.html |format= |llengua=anglès, traducció |publicació=Zeitschrift fur physikalische Chemie |lloc= |volum=I |exemplar= |data=1887 |pàgines=631 }}</ref> que indicava que els [[electròlit]]s, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.
Linha 27 ⟶ 28:
* Exemples de [[teoria àcid-base d'Arrhenius|bases d'Arrhenius]]: [[hidròxid sòdic]] (NaOH), [[hidròxid de potassi]] (KOH), [[hidròxid d'alumini]] (Al(OH)<sub>3</sub>).
===
{{AP|Teoria àcid-base de Brønsted-Lowry}}
El químic danès [[Johannes Nicolaus Brønsted]] i l'anglès [[Thomas Martin Lowry]], el [[1923]], publicaren de forma independent, una teoria sobre el comportament dels [[àcids]] i de les bases que superava la vigent, en aquells anys, [[teoria àcid-base d'Arrhenius]] ja que podia aplicar-se a qualsevol tipus de [[dissolvent]] mentre que la d'[[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] només podia emprar-se per dissolucions aquoses.<ref>{{Citar publicació |cognom=Brønsted |nom=J.N. |enllaçautor=Johannes Nicolaus Brønsted |article=Some Remarks on the Concept of Acids and Bases |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/Bronsted-Article.html |llengua=anglès, traducció de l'original en francès |publicació=Recueil des Travaux Chimiques des Pays-Bas |lloc=Països Baixos |volum=42 |exemplar= |data=1923 |pàgines=718-728 }}
</ref><ref>{{Citar publicació |cognom=Lowry |nom=T.M |enllaçautor=Thomas Martin Lowry |article= |llengua= |consulta= |publicació=Chem. Ind. |lloc=Londres |volum=42 |exemplar=43 |data=1923 }} </ref> Segons aquesta nova teoria, ''un àcid és una substància que pot cedir protons, i una base és una substància que en pot acceptar''. Un [[àcid]] i una [[base (química)|base]] són ''conjugats'' quan estan relacionats per l'equació:
Linha 50 ⟶ 52:
* Exemples de [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|bases de Brønsted-Lowry]]: [[amoníac]] (NH<sub>3</sub>), S<sup>2-</sup>, HS<sup>-</sup>.
=== Teoria àcid-base de Lewis ===
{{AP|Teoria àcid-base de Lewis}}
La [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry]] no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid o bàsic de les substàncies ja que es limitat a les reaccions amb intercanvi de [[protó|protons]]. Hi ha substàncies que no tenen [[hidrogen]] i tenen comportament [[àcid]], per exemple el [[diòxid de carboni]], CO<sub>2</sub>, o el [[triòxid de sofre]], SO<sub>3</sub>, es comporten com [[àcids]] ja que en presència d'[[òxid]]s bàsics, com ara l'[[òxid de calci]], CaO, o l'[[òxid de sodi]], Na<sub>2</sub>O, en absència de [[dissolvent]] i, per tant, sense transferència de protons, reaccionen per a formar [[sal (química)|sals]], el [[carbonat de sodi]], CaCO<sub>3</sub> o el [[sulfat de sodi]], Na<sub>2</sub>SO<sub>4</sub>,per exemple. Les reaccions podem representar-les amb les següents equacions químiques:
<center>CO<sub>2</sub> + CaO {{Equilibri}} CaCO<sub>3</sub>
SO<sub>3</sub> + Na<sub>2</sub>O {{Equilibri}} Na<sub>2</sub>SO<sub>4</sub></center>
De la mateixa manera la reacció entre el [[clorur de tionil]], Cl<sub>2</sub>SO, i el [[sulfit de potassi]], K<sub>2</sub>SO<sub>3</sub>, dissolts en [[diòxid de sofre]] líquid reaccionen segons l'equació:
<center> 2 Cl<sup>-</sup> + SO<sup>2+</sup> + SO<sub>3</sub><sup>2-</sup> + 2 K<sup>+</sup> {{Equilibri}} 2 Cl<sup>-</sup> + 2 K<sup>+</sup> + 2 SO<sub>2</sub> </center>
que tampoc inclou [[protòlisi]], és a la reacció en [[dissolució]] aquosa entre l'[[àcid clorhídric]], HCl, i l'[[hidròxid de sodi]], NaOH, que sí es pot explicar amb la [[teoria àcid-base de Brønsted-Lowry|teoria de Brønsted-Lowry]]:
<center> Cl<sup>-</sup> + H<sub>3</sub>O<sup>+</sup> + Na<sup>+</sup> + OH<sup>-</sup> {{Equilibri}} Cl<sup>-</sup> + Na<sup>+</sup> + 2 H<sub>2</sub>O </center>
Aquestes reaccions impliquen la cessió parcial, mitjançant [[enllaç covalent datiu]], d'una parella d'[[electro]]ns d'un [[àtom]] d'[[oxigen]] a un altre àtom.
Aquests fet varen dur a [[Gilbert Newton Lewis]] a enunciar l'any [[1923]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lewis |nom=G.N. |enllaçautor=Gilbert Newton Lewis |títol=Valence and the Structure of Molecules |llengua=anglès |editorial=The Chemical Catalogue Co. |lloc=Nova York |data=1923 }} </ref> i a desenvolupar l'any [[1938]] un teoria més general d'àcid i bases, en la qual són definits així:
* Un àcid és tota substància, molecular o iònica, que pot acceptar una parella d'electrons.
* Una base és tota substància que pot cedir una parella d'electrons.
== Bases i pH ==
| |||