Ideologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Per coherència amb el format de les plantilles de referències
mCap resum de modificació
Línia 38:
[[Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon|El comte de Saint-Simon]] ([[1760]]-[[1825]]),<ref> No confondre amb el [[duc de Saint-Simon]] autor dels cèlebres memòries</ref> va ser un dels primers a recuperar el concepte d'ideologia per tal de fer-ne un sistema filosòfic complet, ''completament fundat en les ciències'', excloent tota aportació de les [[religions]], ja que era [[ateisme|ateu]]. Va jugar un paper molt particular en la difusió de la ideologia.
 
Saint-Simon, molt influenciat pels Ideòlegs, sobretot el doctor Jean Burdin, construeix entre [[1801]] i [[1825]] un sistema global que [[Pierre Musso]] qualifica de [[filosofia de les xarxes]].<ref>Pierre Musso, Telecomunicacions i filosofia de les xarxes''</ref> Per a Saint-Simon, les relacions dels individus en societat són, per [[metàfora]] amb la [[fisiologia]], qui era en ple desenvolupament en aquest moment, assimilables a les xarxes orgàniques dels éssers humans (xarxes sanguínies, sistema ansiós ..). Introdueix també la noció de [[capacitat]] de la xarxa.
 
La denominació de "nou cristianisme" va ser en realitat enganyosa per a un sistema que, prenent a [[Isaac Newton]] com a referència suprema, pretenia reemplaçar [[Déu]] per la [[Llei de la gravitació universal]]. En l'aspecte espiritual, les ciències substitueixen la religió. En l'aspecte temporal, els economistes reemplaçant als polítics.
Línia 45:
 
===Recerca d'un sistema coherent (1825) ===
 
La preocupació de la recerca d'un ''sistema coherent'' que es trobava ja a l'escola dels ideòlegs, un mica oblidada per les guerres de l'Imperi i per la Restauració, ressorgeix cap a [[1825]]<Ref>Aquest any era la de la mort de [[Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon]] (19 de maig), del qual el sistema va trobar una posteritat per l'intermediari dels seus parents i els seus antics alumnes.</ref>, en el context del començament del regnat de [[Carles X de França|Carles X]].
 
Linha 98 ⟶ 97:
Sol situar-se l'origen d'acord amb les necessitats que sustenten socialment un determinat pensament. Els primers filòsofs que van estudiar la "ideologia" els [[psicologisme|psicologistes]] francesos, ([[Condillac]], [[Cabanis]], [[Destutt de Tracy]]) van situar aquesta necessitat en el "jo interior", interpretat de diverses formes (psicologisme i psicofisiològics).
 
Més tard el compromís polític de filòsofs socials, ( [[socialisme utòpic|socialistes utòpics]], [[SaintClaude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon]], [[Charles Fourier|Fourier]], [[Proudhon]]) van situar aquestes necessitats en la vida social, cosa que va provocar el qualificatiu de "doctrinaris" per els "ideòlegs" en el seu enfrontament amb el poder, donant a la paraula un sentit pejoratiu que no ha perdut.
 
El sentit més elaborat d'ideologia és el de Hegel i Marx, considerant la ideologia com una "escissió de la consciència", que produeix la [[alienació]], bé sigui aquesta considerada com merament [[dialèctica]] del [[pensament]], [[idealisme]], ([[Hegel]]) o dialèctica material [[materialisme]], ([[Karl Marx]]).
 
Al [[segle XX]] la ideologia és considerada com a problema de comunicació social. Per als [[Escola de Frankfurt|frankfurtians]], de manera especial [[Habermas]], la ideologia expressa la [[violència]] de la dominació que distorsiona la [[comunicació]]. Aquesta distorsió és conseqüència d'una [[raó instrumental]] que produeix la [[ciència]] i la [[tecnologia]] com a eixos de la [[dominació social]]. És doncs necessària una [[hermenèutica]] de l'[[emancipació]] i [[alliberament]]. De la mateixa forma [[Marcuse]] subratlla aquest fet en el si de les [[classes socials]].
Linha 138 ⟶ 137:
Malgrat que normalment s'acostuma a parlar d'una teoria de la ideologia homogènia del marxisme, lligada a l'esquema base-superestructura, existeixen nombroses variacions teòriques que tracten aquest tema. Alguns analistes de la teoria de la ideologia marxista, per exemple [[Terry Eagleton]], han arribat a afirmar que en els escrits del propi Marx existeixen teories diferents sobre el punt.
 
Durant l'etapa estalinista de l'[[URSS]], el marxisme va quedar reduït al [[materialisme dialèctic]] (o ''diamat'') i a l'anomenada ''concepció materialista de la història''. Aquestes doctrines, codificades i poc qüestionables, eren ensenyades acadèmicament, amb una secció fins i tot en l'[[Acadèmia Russa de les Ciències]]. Per als marxistes occidentals, i especialment per als historiadors d'orientació no ortodoxa, que sol anomenar ''marxiana'', sobretot a França i Anglaterra (més o menys lligats a la renovació historiogràfica de mitjans del segle XX que va suposar l'[[Escola d'Annals]]), és impossible explicar la història d'una manera tan determinista. Des d'aquest punt de vista, solen trobar-se en la [[historiografia]] interpretacions de la ideologia en el sentit que la inadequació de la ''ideologia dominant'' a noves condicions o el sorgiment de ''ideologies alternatives'' que entren en competència amb ella, produeix una [[crisi ideològica]]. Així sol admetre que, encara que des d'un punt de vista marxista clàssic soni herètic, quan una ideologia dominant no compleix eficaçment la seva funció fa augmentar la tensió social ([[lluita de classes]]) que contribueix a la [[Crisi econòmica|crisi]] d'un [[mode de producció]] i la seva transició al següent.
 
==Segle de les ideologies ==