L'origen del nom és incert. Només es coneix per l'ús que li van donar els autors grecs, però aparentment no és d'origen grec. Ha estat relacionat amb'' tursis'', també un [[préstec lingüístic|préstec]] «mediterrani» al grec, que significa 'torre'. També s'han proposat relacions directes amb ''Tusci'', 1un exónimoexònim llatí per als [[etruscs]], de ''Turs-ci''. <ref>{{cita libro | título=Praegraeca; sprachliche Untersuchungen zum vorgriechisch-indogermanischen Substrat | nombre=Alfred | apellidos=Heubeck | editorial=Erlangen | año=1961 | id={{OCLC|70323188}} | páginas=65 i seg.}}</ref> (Vegeu també «[[Turan (mitologia) | Turan]]» i «[[tirania]]».)
Les primeres aparicions en la literatura ocorrenes endonen a [[Hesíode]] i ala l'[[himne homèric]] a [[Dionís]]. Hesíode escriu:
{{cita|Aquests [els fills de [[Circe]] <nowiki>] </nowiki>, molt lluny, al fons de les illes sagrades, regnaven sobre els cèlebres tirrens. <ref>[[Hesíode]], ''[[Teogonia]]'' 1015. </ref>}}
En l'himne homèric a Dionís els pirates tirrens rapten el déu:
{{cita | Llavors allà van venir ràpidament sobre el l'espurnejant mar els pirates tirseniostirrens en un vaixell amb bones cobertes; una destinaciódestí miserable els va enganyar.<ref> [[Homer]], ''Himne a Dionís'' 7 i s.</ref>}}
