Fotocomposició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (2) |
m Correcció lingüística |
||
Línia 2:
La història de la indústria de les [[arts gràfiques]] ha anat evolucionant a través de diverses tecnologies desenvolupades per a l'automatització o mecanització del procés tipogràfic.
Després de la [[linotípia]], una màquina d'escriptura de tipus sobre un lingot de plom que s'utilitzava per a la producció de diaris, va sorgir un altra mena de màquines. Es va dotar aquestes màquines de la capacitat de composar plaques o negatius de lletres per a produir cintes fotogràfiques composades per l'acció mecànica de la [[fotocomponedora]]: d'aquí el nom de fotocomposició.
Dins de la [[indústria gràfica]], la [[tipografia]] com a procediment d'impressió requeria un mètode directe, tasca que podia acomplir la linotípia; per contra, per a d'altres tipus d'impressió —com ara per fer les planxes de [[flexografia]], [[rotogravat]] i [[òfset]]— calien altres instruments de treball que generessin els originals mecànics. Les fotocomponedores s'encarregarien d'aquestes funcions en produir cintes amb la titulació tipogràfica necessària tal
La forma actual de fotocomposició electrònica és present en [[LaTeX]], els [[processadors de text]] i les [[Impressió làser|impressions làser]] com un pas més en una evolució dins de la història de les arts gràfiques.
|