Richard Francis Burton: diferència entre les revisions

Va viure a l'Índia durant set anys, on va tenir ocasió de conèixer els costums dels pobles orientals. Va completar els mapes de la zona costanera del [[Mar Roig]] per encàrrec del govern britànic, interessat en el comerç a la zona. Va viatjar en solitari i va haver de disfressar-se d'àrab per conèixer la [[Meca]], una proesa sobre la quequal ell mateix va escriure a ''[[La meva peregrinació a la Meca i Medina]]''. Se li deu la primera traducció integral a l'anglès de ''[[Les mil i una nits]]'' i del ''[[Kama Sutra]]'', així com una brillant traducció del [[poema èpic]] i clàssic [[idioma portuguès|portuguès]] ''[[Os Lusíadas]]'', [[Camoens]], a l'[[idioma anglès|anglès]]. Al costat de [[John Hanning Speke]] va viatjar a [[Àfrica]] on va descobrir el [[llac Tanganyika]].

També va viatjar pels [[Estats Units]], on va descriure la comunitat [[Mormons|mormona]] en el seu llibre ''The City of the Saints'', i part de [[Brasil]]. Va ser cofundador de la [[Societat Antropològica de Londres]] al costat del Drdoctor [[James Hunt]]. Va ser criticat per la puritana societat britànica de la seva època per mantenir punts de vista poc ortodoxos sobre la sexualitat femenina i la poligàmia així com per haver-se casat amb una ciutadana catòlica, Isabel Arundell. Va ser [[cònsol (diplomàcia)|cònsol]] britànic a [[Trieste]] (Itàlia), [[Damasc]] (Síria) i l'illa africana de [[Fernando Poo]]. Va ser nomenat [[cavaller]] de l'[[Orde de Sant Miquel i Sant Jordi]] el [[1866]].

Va entrar al [[Trinity College, Oxford|Trinity College]], [[Universitat d'Oxford|Oxford]], la tardor de 1840. Malgrat la seva intel·ligència i la seva habilitat, molt aviat es va distanciar dels seus professors i companys. Es diu que durant el seu primer curs va reptar a un altre estudiant a un [[duel]] després que aquest últim es burlés del seu bigoti. Burton continuava satisfent el seu amor per les llengües estudiant [[idioma àrab|àrab]]. També va dedicar algun temps a aprendre [[falconeria]] i esgrima. En 1842 va participar en una cursa de cavalls camp a través ''([[steeplechase]])'' en deliberada violació de les normes de la universitat i a continuació es va atrevir a proposar a les autoritats acadèmiques que caldria permetre als estudiants participar en aquest tipus d'esdeveniments. Comptava que seria suspès temporalment, és a dir, expulsat amb la possibilitat de ser readmès, tal i com havia succeït amb altres estudiants menys provocatius que havien assistit a la cacera, però Burton va ser expulsat definitivament del [[Trinity College (Oxford)|Trinity College]]. En una enrabiada final amb l'entorn que havia après a menysprear, es diu que Burton va arruïnar els parterres de flors de l'escola amb el seu cavall i el seu carruatge quan abandonava Oxford.

La seva visió quan es va allistar a l'exèrcit de la [[British East India Company|Companyia de les Índies Orientals]] esse sintetitza en les seves paraules «No serveix per a res, excepte per a ser tirotejat per sis [[penic]]s al dia».<ref>{{ref-llibre|cognom=Burton|nom=Richard Francis|títol=Falconry In The Valley of the Indus|pàgines=pàg.93|editorial=John Van Voorst|any=1852|consulta=21 agost 2013|llengua=anglès}}</ref> Tenia l'esperança de participar en la [[primera guerra angloafganesa]], però el conflicte havia acabat abans que arribés a l'Índia. Va ser destinat al Divuitè d'Infanteria Nativa de Bombai (amb base a [[Gujarat]]) sota el comandament del general sir [[Charles James Napier]]. El seu servei a l'Índia va ser accidentat, les seves contínues crítiques i plantades a la comunitat britànica, segons ell, irresponsable en el fons i frívola en les formes, li van valer una reputació fosca. En els seus múltiples escrits va criticar amb duresa la política colonial britànica, així com el ''modus vivendi'' dels oficials de la Companyia: «Què es pot esperar d'un Imperi sufragat per botiguers».

Durant la seva estada es va convertir en fluid parlant d'[[idioma hindi|hindi]], [[idioma guyaratí|guyaratí]] i [[idioma maratí|maratí]] així com de [[idioma persa|persa]] i [[llengua àrab|àrab]] . Els seus estudis de cultura [[hinduisme|hindú]] van arribar a tal punt que «... el meu professor hindú em va permetre oficialment vestir el ''janeu'' ([[cordó braman]])»,{{sfn|Burton, Isabel|1999|p=123}} encara que la veritat d'aquesta afirmació ha estat posada en dubte, ja que això hauria requerit molt de temps d'estudi, dejuni i l'afaitat parcial del cap.

Va ser designat per participar aen la cartografia del [[Sindh]] on va aprendre l'ús dels instruments de mesura, coneixement que li resultaria útil després en la seva carrera d'explorador. En aquesta època va començar a viatjar disfressat. Va adoptar l'àlies de Mirza Abdullah i sovint va aconseguir passar desapercebut entre els nadius i els seus companys oficials que el confonien amb un d'aquells. Va ser a partir de llavors quan va començar a treballar com a agent per a Napier i, encara que els detalls de les seves activitats no es coneixen, se sap que va participar en una investigació encoberta d'un bordell del qual es deia que era freqüentat per soldats anglesos i en el qual les prostitutes eren jovenets. El seu interès de tota la vida a les diferents pràctiques sexuals el va portar a escriure un informe detallat que li hauria de causar problemes quan alguns dels lectors de l'informe (sobre el que li havien assegurat que es mantindria en secret) van arribar a creure que el mateix Burton havia participat en algunes de les pràctiques descrites en els seus textos.

Mogut pel seu desig d'aventures, Burton va aconseguir l'aprovació de la [[Royal Geographical Society]] per a una exploració de l'àrea i va aconseguir l'autorització del Consell d'Administració de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] per un permís indefinit de l'exèrcit. El temps que va passar en el Sindh li havia preparat bé per al seu [[Hajj]] (peregrinació a [[la Meca]] i, en aquest cas, a [[Medina]]); els set anys que havia passat a l'Índia li havien familiaritzat amb els costums i el comportament dels [[Islam|musulmans]]. Va ser aquell viatge, iniciat el 1853, el que va fer famós a Burton. Ho havia planejat quan viatjava disfressat entre els musulmans de Sindh i s'havia preparat minuciosament per a la tasca amb estudi i pràctica (incloent el fer-se [[Circumcisió|circumcidar]] per reduir més el risc de ser descobert).

Amb tot, Burton no va ser el primer europeu no musulmà que va realitzar l{{'}}''hajj'' (tal honor es deu a [[Ludovico di Barthema]], el 1503),<ref>{{ref-llibre|cognom=Miller|nom=Frederic|títol=Ludovico Di Varthema|pàgines=pp140|editorial=VDM Publishing|any=2010|isbn=9786133950429|coautors=Vandome, Agnes F. ; McBrewster, John|llengua=anglès|ref=harv}}</ref> però el seu pelegrinatge és el més famós i millor documentat de la seva època. Va adoptar diverses disfresses incloent el de «poca cosa» (modern [[Paixtus]]) per justificar qualsevol peculiaritat de la seva parla, però tot i així va haver de demostrar una comprensió de l'intricat [[ritual]] islàmic i familiaritzar-se amb els detalls de les formes i l'etiqueta oriental. El viatge de Burton a la Meca va resultar bastant accidentat i la seva caravana va ser atacada per bandits (una experiència comuna a l'època). Com ell mateix va escriure: «''[Encara que] ni el l''[[Alcorà]]'' ni el sultà demanen la mort del jueu o cristià que traspassin les columnes que denoten els límits del santuari, res pot salvar un europeu descobert pel populatxo, ni a algú que després de la peregrinació es mostri a si mateix com infidel''».<ref>{{ref-llibre|cognom=Burton|nom=Sir Richard|títol=Selected papers on anthropology, travel & exploration.|pàgines=pàg. 30|lloc=New Dehli|editorial=Cosmo|any=1999|isbn=9788170209249|llengua=anglès}}</ref> El pelegrinatge li va donar dret al títol de [[Hajji]] i a portar un [[turbant]] verd. La narració que va fer sobre el seu viatge va aparèixer a ''The Pilgrimage to Al-Medinah and Meccah ''(1855).

Burton no tan sols va arribar a Harar sinó que va ser presentat a l'emir i va romandre deu dies a la ciutat. La tornada va estar plena de problemes per manca de subministraments i va escriure que hauria mort de set si no hi hagués uns ocells del desert que li varen indicar la proximitat d'aigua.

Burton va resultar ferit amb una javelina que li va entrar per una galta i li sortia per l'altra. La ferida li va deixar una notable cicatriu que es pot veure fàcilment en retrats i fotografies. Es va veure obligat a escapar amb l'arma encara travessada. El fracàs de l'expedició va ser vist amb severitat per part de les autoritats i es va ordenar una investigació que duraria dos anys per determinar fins a quin punt era Burton culpable del desastre. Encara que va ser àmpliament exonerat de cap culpa, això no el va ajudar a la seva carrera. Burton descriu el l'esgarrifós atac al seu llibre ''First Footsteps in East Africa'' (1856).

En 1856 la Reial Societat geogràfica va finançar una altra expedició en la qual Burton va sortir de Zanzíbar per a explorar un «mar interior» que se sabia que existia. La seva missió era estudiar les tribus locals i esbrinar què exportacions es podien realitzar des d'aquella regió. S'esperava que l'expedició podia portar al descobriment de les fonts del Nil, tot i que aquest no era l'objectiu explícit. Se li havia dit a Burton que només un babau diria que l'expedició buscava trobar les fonts del Nil perquè, en cas de ser així, finalitzar l'expedició sense trobar-les seria considerat un fracàs, i qualsevol altre descobriment no seria valorat.

Richard Burton va ser sempre un personatge controvertit i alguns membres de la societat victoriana s'estimàvem més abandonar un lloc abans de ser vistos en la seva companyia. A la seva carrera militar va arribar a ser anomenat «Dick el rufià», i la seva falta de respecte cap a l'autoritat i les convencions li van crear molts enemics i una reputació de pocavergonya en alguns entorns. Circulaven unaun seguit de rumors sobre ell que comportaven un rebuig als entorns victorians.

En una societat en què la repressió sexual era la norma, els escrits de Burton eren inhabitualment oberts i francs sobre el seu interès pel [[sexe]] i per la [[sexualitat]]. Els seus relats de viatge estan sovint plens de detalls sobre la vida sexual dels habitants dels llocs que travessava i molts d'aquests detalls van haver de ser, com a poc, xocants per al victorià medi. L'interès de Burton per la sexualitat el va portar a realitzar mesuraments de la longitud dels [[penis]] dels habitants de diverses regions que va incloure en els seus llibres de viatges. També va descriure les tècniques sexuals comunes dels llocs que va visitar (oferint indicis de quequè havia participat) i per tant trencant els tabús racials i sexuals del seu temps. Naturalment, molta gent va considerar la Societat [[Kama Sutra]] i els llibres que publicava com escandalosos.

* '' DarreraDarrere Thule '' (1872)

* Rice, Edward. '' Captain Sir Richard Francis Burton: The Secret Agent Who Made the Pilgrimage to Mecca, Discoverer the Kama Sutra, and Brought the Arabian Nights to the West ''. New York: Charles Scribner's Sons, 1990. (En castellà Ed. Siruela 1992).

* Brodi, Fawn M. '' The Devil Drives: A Life of Sir Richard Burton ''. New York: W.W. Norton & Company Inc., 1967.

* Edwardes, Allen. '' Death Rides a Camel ''. New York: The Julian Press, Inc., 1963.