Mikoian-Gurévitx MiG-21: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregeix errors lingüístics |
|||
Línia 81:
La cabina és pressuritzada i amb aire condicionat. La cúpula de la cabina fins a la variant MiG-21PFM s'obria cap endavant comptant amb una frontissa a la part frontal. A partir del MiG-21PFM la frontissa és a la dreta del pilot i l'obertura es realitza cap aquest mateix cantó. En cas d'ejecció del [[seient projectable]] SK-1 la cúpula es projecta conjuntament amb el seient i el pilot (formant una càpsula protectora) per després separar-se i permetre l'obertura del [[paracaigudes]]. Tot i això la separació de la cúpula tardava massa i això va ocasionar algunes morts de pilots que s'havien ejectat a poca altura.
<Gallery mode="packed">
Fitxer:MiG-21 img 2516.jpg|Fre aerodinàmic lateral.
</Gallery>
A la part ventral de l'avió hi ha tres frens aerodinàmics, dos al davant i un al darrere. Els frens del davant tenen una àrea de 0,76 m², i un angle de desviació de 35°. El del darrera té una àrea de 0,46 m² i un angle de desviació de 40°. L'ús del fre d'aire del darrera es bloqueja si l'avió porta un dipòsit de combustible extern. Darrere els frens d'aire hi ha les badies per al tren d'aterratge principal. Sota el buc, just darrere el tall enfiladís de l'ala es poden adjuntar dos coets "JATO" (coets de combustible sòlid utilitzats durant l'enlairament per escurçar la llargada de pista necessària). La part del davant del buc acaba amb [[anterior]] #28. A partir de l'anterior #28a comença la part posterior del buc que es pot retirar per accedir al motor durant el manteniment.
L'[[empenatge]] del MiG-21 consta d'un [[estabilitzador vertical]], un estabilitzador horitzontal i una aleta estabilitzador al final de la cua per tal de millorar el control de gir. L'estabilitzador vertical té un angle de fletxa de 60° i una àrea de 5,32 m² (en les versions inicials de 3,8 m²) i és on s'ubica el timó de direcció. L'estabilitzador horitzontal té un angle de fletxa de 57°, una àrea total de 3,94 m² i una amplitud entre els seus extrems de 2,6 m.▼
<Gallery mode="packed">
▲File:MiG-21 img 2506.jpg|Fre aerodinàmic ventral.
</gallery>
▲L'[[empenatge]] del MiG-21 consta d'un [[estabilitzador vertical]], un estabilitzador horitzontal i una aleta estabilitzador al final de la cua per tal de millorar el control de gir. L'estabilitzador vertical té un angle de fletxa de 60° i una àrea de 5,32 m² (en les versions inicials de 3,8 m²) i és on s'ubica el timó de direcció. L'estabilitzador horitzontal té un angle de fletxa de 57°, una àrea total de 3,94 m² i una amplitud entre els seus extrems de 2,6 m.
;Tren d'aterratge
El [[tren d'aterratge]] és de tipus tricicle, amb un tren d'aterratge davanter sota el morro de l'avió i 2 trens d'aterratge (un per ala, però amb les rodes allotjades al fuselatge). El tren d'aterratge principal té pneumàtics 800 mm de diàmetre i 600 mm d'amplada (fins a la versió MiG-21P eren de tan sols 660x200 mm). Les rodes del tren d'aterratge principal es retreuen al buc després de girar 87°, per encabir les rodes al buc i els amortidors a l'ala. El tren davanter es retrau cap endavant al morro del fuselatge, just a sota del radar. La distància màxima entre el tren d'aterratge davanter i els posteriors és de 4,71 m i l'amplada de pista (distància màxima entre els dos trens principals) és de 2,69 m.
▲File:MiG-21 img 2540.jpg|Tren d'aterratge davanter
▲File:MiG-21 img 2502.jpg|Tren d'aterratge posterior-dret
=== Motors ===
Linha 112 ⟶ 106:
{| class="wikitable"
|+
! Model!! Motor!! Empenta - kN (en sec/amb [[postcremador]])!!
|-
! Ye-2
| |||