María Pita: diferència entre les revisions

| peu = L'estàtua de María Pita a la plaça del mateix nom, a la [[La Corunya]].

'''María Mayor Fernández de Càmera i Pita''', coneguda popularment com '''María Pita''', fou una heroïna [[gallega]] en la defensa de la [[La Corunya]] el 1589 contra l'[[Armada anglesa]] dirigida pel [[corsari]] [[Francis Drake]].

Va estar casada quatre vegades i va tenir quatre fills. Quan va quedar-se viduavídua per última vegada, el rei [[Felip II de Castella|Felip II]] li va concedir una pensió que equivalia al sou d'un alferes més cinc escuts mensuals així com un permís d'exportació de mules d'[[Espanya]] a [[Portugal]].

El [[4 de maig]] de [[1589]] les tropes angleses, havent voltatassetjat la ciutat de la [[La Corunya]], van obrir una bretxa ena la muralla i van començar l'assalt de la ciutat vella, dirigitdirigits per un [[alferes]] que, amb la bandera de la resistència en mà, va assolir pujar a la part més alta de la muralla. María Pita va matar alaquest alferes anglès. No se sap realment amb quina arma es va dur a terme la mort del soldat; hi ha qui diu que amb l'espasa del propi marit difunt de María Pita (el seu segon espòs Gregorio de Recamonde, mort en aquest mateix assalt anglès), uns altres diuen que amb ganivets del seu propi negoci i altres amb trets. Es diu que aquest fet es va dur a terme al crit de «Qui tingui honra, segueixi’mque em segueixi!», ella quequal cosa desmoralitzà a la tropa anglesa i va provocar la seva retirada, de res més i res menys que 20.000 anglesos. Una vegada acabada la batalla, va ajudar a recollir els cadàvers i a cuidar els ferits. Juntament amb María Pita, altres dones de Lala Corunya van ajudar a defensar la ciutat; està documentat el cas d'Inés de Ben, que va ser ferida per dues bales angleses en la batalla.

A més de la seva intervenció en el cèrcolsetge, la seva vida va ser plena de vicissituds, entre les quals figuren nombrosos plets dels quals vint amb diversos continguts van ser conservats a l'Arxiu del [[Regne de Galícia]]: deutes i apropiacions de béns i també querelles criminals per insults i agressions, i dos viatges a [[Madrid]], a causa d'ells, ja que fosfou condemnada ala desterrament. Va fer el seu primer viatge a la [[Cort (noblesa)|cort]] l'any de 1596 per sol·licitar la recompensa pels serveis prestats durant el cèrcolsetge anglès. El segon viatge, l'any de 1606 va tenir per objectiu confirmar mercès anteriors (li vaigva haver estatser atorgat, per exemple, un sou d'alferes, llicència per exportar mules per a Portugal, exempció de l'obligació d'allotjar soldats a casa seva i una gratificació pecuniària) i tractar d'obtenir noves concessions realsreials. L'any de 1616 es va veure afectada per un incendi a la Ciutat Vella de la Corunya.

Va morir a [[Cambre]], el 1643 i, encara que al seu testament hagi sol·licitatlicità ser enterrada al convent de Sant Domènec de la Corunya, no ess'hi conserva allà cap document que elho confirmi, ni es va poder identificar la seva tomba.

A la Plaça de María Pita, en la ciutat de Lala Corunya i, on es troba situat l'Ajuntament de la ciutat, es va aixecar un monument en honor a María Pita. L'obra, acabada en [[bronze]], va ser concebuda per Xosé Castiñeiras, i en ella es representa a l'heroïna alçant una llança, amb el cos sense vida delde l'alferes anglès que va atacar la ciutat el 1589 als seus peus.<ref>{{citar web|url=http://www.coruna.es/servlet/Satellite?argIdioma=es&c=Page&cid=1196131744369&pagename=Especiales20%2FPage%2FEspeciales20-PortadaSeccion|títol=María Pita|consulta=08-12-2009 | llengua = castellà}}</ref> L'altura total de l'obra és de 9,31 metres, composta per una plataforma de graons de 45&nbsp;cm, un pedestal de 5,56 m i una escultura de 3,30 metres. El seu pes és de 30 tones.

En el pedestal escalonat es troba un peveter, la flama del qual romania encesa durant tot el dia, romanentrestant cinc hores apagada durant la nit, des de les tres fins a les set de la matinada.

* El seu nom va ser donat al navili que va realitzar la [[Reial expedició filantròpica de la vacuna]] per a la vacunació delsals territoris d'ultramar el 1803.<ref>{{citar web|url=http://www.estudiomar.org.es/El%20Astillero.html|títol=Famosos Buques Españoles|consulta=08-12-2009| llengua = castellà}}</ref>