Natura morta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: traient la cursiva de l'abreviatura ca. o c. |
m Robot posa l'article correcte a l'exhibició |
||
Línia 44:
L'explosió de l'[[horticultura]] va despertar ampli interès per tota Europa, tendència que els artistes van capitalitzar produint milers de natures mortes. Algunes regions i corts reials tenien interessos particulars. La representació de [[cítric]]s, per exemple, era una passió particular de la cort dels [[Mèdici]] a [[Florència]].<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.64</ref> Aquesta gran difusió dels exemplars naturals i el creixent interès en la il·lustració natural per tota Europa, va donar com a resultat la creació pràcticament simultània de natures mortes modernes prop de l'any 1600.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.75</ref>
Al llarg de la segona meitat del segle XVI havia evolucionat la natura morta autònoma.<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.38</ref> Gradualment, el contingut religiós va disminuir en importància i lloc en aquestes pintures, encara que les lliçons morals van continuar estant implícites. Un exemple del contingut [[religiós]] i moralitzant en aquest gènere de pintura es pot apreciar a ''La carnisseria'' de [[Joachim Beuckelaer]] (1568), amb la seva representació realista de carns crues dominant el primer pla, mentre que l'escena del fons transmet els perills de l'embriaguesa i la lascívia,<ref>[[#Ebert|Ebert-Schifferer 1998]]: p.45</ref> i també en la pintura d'aquest mateix autor ''Crist a casa de Maria i Marta'' (1556), una escena de cuina que tracta amb minuciós detall la gran varietat d'aliments i estris domèstics i, així, el tema religiós que dóna títol al quadre queda minimitzat davant
=== Segle XVII ===
| |||