Presa borbònica de Mallorca: diferència entre les revisions

La '''presa borbònica de Mallorca''' va ser l'últim episodi de la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Va tenir lloc el 2 de juliol de 1715 quan l'illa de [[Mallorca]] —l'últim reducte de la resistència [[austriacista]] que recolzava a [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic]] en les seves pretensions a ocupar el tron de la [[Monarquia Hispànica]]— va capitular davant l'arribada d'una flota [[Casa de Borbó|borbònica]], deu mesos després de la [[setge de Barcelona (1713-1714)|caiguda de Barcelona]] en poder de [[Felip V d'Espanya]]. A continuació va ser ocupada [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], però no l'illa de [[Menorca]], ja que segons l'estipulat en el [[Tractat d'Utrecht]] va passar a sobirania de la [[Gran Bretanya]], sota la qual romandria gairebé sense interrupció fins al 1802 ([[Tractat d'Amiens]]).

Una vegada produïda la caiguda de Barcelona al setembre de 1714, l'últim reducte austriacista era el [[Regne de Mallorca]] que des de 1706, com la resta dels estats de la [[Corona d'Aragó]], s'havia alineat amb l'[[Carles III d'Espanya|Arxiduc Carles]], qui a la fi de 1711 havia estat proclamat emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Durant els mesos següents Mallorca i Eivissa —Menorca segons el Tractat d'Utrecht havia passat a sobirania britànica— van estar governades pel virrei nomenat per Carles VI, el marquès de Rubí, que comptava amb el suport de forces imperials i amb la presència d'alguns catalans que s'havien refugiat allí a causa de la derrota dels austriacistes del [[Principat de Catalunya]].

Segons va informar el general britànic comte de PeterborouhgPeterborough els mallorquins van demanar la protecció del rei de la Gran Bretanya «no podent assumir de cap manera sofrir l'esclavitud dels espanyols i considerant-se sempre com a súbdits de l'emperador». Per la seva banda l'enviat britànic Matthew Prior va comunicar al govern francès que era una «rondalla sense cap fonament» que [[Jordi I del Regne Unit|Jordi I]] hagués «ofert als mallorquins lliurar-se a Anglaterra» o que «els acolliria en cas que decidissin lliurar-se».