Diferència entre revisions de la pàgina «Presa borbònica de Mallorca»

desambiguant
(desambiguant)
La '''presa borbònica de Mallorca''' va ser l'últim episodi de la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Va tenir lloc el 2 de juliol de 1715 quan l'illa de [[Mallorca]] —l'últim reducte de la resistència [[austriacista]] que recolzava a [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic]] en les seves pretensions a ocupar el tron de la [[Monarquia Hispànica]]— va capitular davant l'arribada d'una flota [[Casa de Borbó|borbònica]], deu mesos després de la [[setge de Barcelona (1713-1714)|caiguda de Barcelona]] en poder de [[Felip V d'Espanya]]. A continuació va ser ocupada [[Illa d'Eivissa|Eivissa]], però no l'illa de [[Menorca]], ja que segons l'estipulat en el [[Tractat d'Utrecht]] va passar a sobirania de la [[Gran Bretanya]], sota la qual romandria gairebé sense interrupció fins al 1802 ([[Tractat d'Amiens]]).
 
== La capitulació de Mallorca ==
Una vegada produïda la caiguda de Barcelona al setembre de 1714, l'últim reducte austriacista era el [[Regne de Mallorca]] que des de 1706, com la resta dels estats de la [[Corona d'Aragó]], s'havia alineat amb l'[[Carles III d'Espanya|Arxiduc Carles]], qui a la fi de 1711 havia estat proclamat emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Durant els mesos següents Mallorca i Eivissa —Menorca segons el Tractat d'Utrecht havia passat a sobirania britànica— van estar governades pel virrei nomenat per Carles VI, el marquès de Rubí, que comptava amb el suport de forces imperials i amb la presència d'alguns catalans que s'havien refugiat allí a causa de la derrota dels austriacistes del [[Principat de Catalunya]].
 
Segons va informar el general britànic comte de PeterborouhgPeterborough els mallorquins van demanar la protecció del rei de la Gran Bretanya «no podent assumir de cap manera sofrir l'esclavitud dels espanyols i considerant-se sempre com a súbdits de l'emperador». Per la seva banda l'enviat britànic Matthew Prior va comunicar al govern francès que era una «rondalla sense cap fonament» que [[Jordi I del Regne Unit|Jordi I]] hagués «ofert als mallorquins lliurar-se a Anglaterra» o que «els acolliria en cas que decidissin lliurar-se».
 
Al maig de 1715, quan ja semblava imminent l'ocupació borbònica de l'illa, un emissari de l'emperador Carles VI, l'austriacista Juan Amor de Soria, va intentar negociar a París les condicions de la rendició, que inclourien el manteniment de les "llibertats" del regne i de tota la Corona d'Aragó. Però les converses no van produir cap resultat. "Beneficiant-se de la passivitat dels britànics, ara amb els whigs al govern, els exèrcits francès i espanyol van ocupar l'illa, que va capitular el 2 de juliol". L'11 de juliol el virrei Rubí lliurava les claus de [[Palma de Mallorca]] al general francès Calude D'Aspheld, després de més de trenta dies de resistència a l'avanç de les tropes borbòniques.
799.002

modificacions