Homer: diferència entre les revisions

 

El nom del poeta es homòfon amb ''homêros'', que significa, en general, "ostatge" (o "garantia"), sempre entès com "el que acompanya, el que es veu obligat a seguir" o, en alguns dialectes, "cec".<ref>P. Chantraine. ''Dictionnaire étymologique de la langue grecque''. París. Klincksieck, 1968, vol. 2 (3-4) p.797 ''ad loc.''</ref> Aquesta assonància ha generat moltes opinions que creuen que existeix una relació amb un personatge que va ser un ostatge o era cec. Pel que fa a aquesta darrera opció, que fos un home cec, se sustenta en el significat de la paraula tant en el [[Grec jònic|dialecte jònic]], on la forma verbal ''hómêreuô'' té el significat específic de "guia dels cecs",<ref>H.G. Liddell; R. Scott. ''A Greek-English Lexicon'', rev. ed. Sir Henry Stuart-Jones, Clarendon Press, Oxford, 1968 ''ad loc''.</ref> i en el [[grec eòlic]] de [[Cime]], ''homêros'' era sinònim de la paraula del [[grec]] estàndard ''tuphlós'', que significa «cec».<ref>Pseudo-Herodotus. ''Vita Homeri''1.3. A Thomas W. Allen: ''Homeri Opera'', Tomus V, (1912), 1946 p. 194. (Cf. Lycophron. ''Alexandra,'' p. l.422)</ref>

La caracterització d'Homer com a un bard cec es remunta a uns versos en l'''Himne a Apol·lo'' de [[Delos]], el tercer dels ''Himnes homèrics'',<ref>Homeric Hymns 3:172-3</ref>, versos citats més endavant per [[Tucídides]] per a donar suport a aquesta idea.<ref>[[Tucídides]]. ''[[The Peloponnesian War]]'' 3:104</ref> L'historiador [[Èfor de Cumes]] comparteix la mateixa opinió, i la idea que es va consolidar amb força al llarg de l'antiguitat a partir d'una falsa etimologia; així, derivaven el seu nom de ''ho mê horôn'' (ὁ μὴ ὁρών: "el que no hi veu"). Els crítics tenen present un llarg passatge de ''L'odissea'' on apareix Démodoc, un bard cec de la cort del rei [[feaci]], que narra les històries de Troia als nàufrags de l'[[Odisseu]];<ref>Odyssey, 8:64ff.</ref> es considera aquest passatge com una autoreferència.<ref>Barbara Graziosi. ''Inventing Homer: The Early Reception of Epic'', Cambridge University Press, 2002 p. 133</ref>