Longobards: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'bàvar' per 'bavarès'
m Corregit: darrera -> darrere
Línia 11:
Entre els diferents pobles germànics que havien abandonat el seu antic territori per a viure en millors terres, cal esmentar els llombards, un poble guerrer originari d'[[Escandinàvia]]. Comanats pels seus líders Ybor i Agió es van instal·lar a l'Europa continental, a la zona del [[riu Elba]]. Habitaven a principis del Segle I la regió a l'oest de l'Elba Inferior a l'esquerra del riu (al sud-oest de les terres del poble dels [[saxons]] que habitaven les terres de la dreta de l'[[riu Elba|Elba]] cap a [[Jutlàndia]]). Limitaven a l'oest amb els [[caucis]] menors, els [[fosis]] i els [[angrivaris]]; al nord amb l'Elba; a l'est amb els [[sèmnons]]; i al sud amb els [[queruscs]].
 
Després van caure sota domini del rei marcomà [[Marabodus]], del que després es van separar i juntament amb els sèmnons es van unir a la confederació dels queruscs contra els marcomans. A la mort d'[[Armini]] el poder dels queruscs va entrar en decadència. El rei Italus fou enderrocat i expulsat però els longobards li van donar suport i el van restaurar, i van estendre els seus territoris cap al sud (Halle, Magdeburg i Leipzig). Però després els longobards van desaparèixer de la història durant algun temps. Ptolemeu els torna a esmentar i els situa entre el Rin i el Weser i darreradarrere d'aquest riu fins a l'Elba, és a dir els territoris de l'antiga confederació dels queruscs, el que suposaria un increment del seu poder. Però després tornen a desaparèixer.
 
A mitjans del Segle II d .C. van emigrar cap al [[Danubi]], creuant-lo al costat de grups lugis (victofals i lacrings). Un petit incís de Petrus Patricis historiador bizantí del segle VI, els situa a la meitat del segle III com aliats dels obis ([[obii]]) a la frontera de [[Panònia]].