Najaf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: darrera -> darrere |
m Corregit: darrera -> darrere |
||
Línia 17:
No obstant Najaf va esdevenir un centre de resistència als britànics i també al rei [[Faysal I]]. Del 1965 al 1978 hi va residir exiliat el aiatollà iranià [[Khomeini]] i després d'això la ciutat va recuperat part del seu paper de gran centre religiós xiïta. El 1970 era part de la [[província de Karbala]] i la població s'estimava en 180.000 habitants, un quart d'ells iranians, que després foren expulsats durant la [[guerra Iran-Iraq]].
Després de la primera [[guerra del Golf]] el 1991, la població es va revoltar contra el règim de [[Saddam Hussein]] però fou reprimida amb brutalitat; la cúpula daurada del mausoleu fou damnada i centenars de persones allí refugiades van morir o van ser ferits i els danys no es van reparar. El febrer de 1999 un dels principals clergues locals, Muħammad Sādiq as-Sadr, fou assassinat amb els seus dos fills quan anaven de Bagdad a Najaf; era el tercer assassinat de clergues xiïtes en un any i el règim de Saddam Hussein va aparèixer clarament al
Durant la invasió americana, la ciutat fou rodejada el [[26 de març]] de [[2003]] i ocupada el dia [[3 d'abril]]. Un cotxe bomba va explotar causant molts morts el [[29 d'agost]] de 2003 (80 morts entre els quals l'aiatollà Sayyid Muħammad Bāqir al-Ħakīm, el líder de l'organització xiïta [[Consell Suprem per la Revolució Islàmica a l'Iraq]] (SCIRI). El [[4 d'abril]] de [[2004]] la ciutat fou atacada per les milícies del Mahdi. Forces americanes foren enviades a la ciutat i en la lluita es van produir danys a diverses mesquites i edificis; diversos combats van tenir llocs en els següents mesos.
| |||