Blau I, II, III: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m format
m Corregit: reemprendre -> reprendre
Línia 20:
El tríptic es va iniciar el 4 març de 1961 a [[Palma]], a l'estudi del pintor construït per l'arquitecte [[Josep Lluís Sert]] el 1956. Miró, complagut i desconcertat per la magnitud d'aquest gran taller, el primer que va fer va ser omplir-ho de vida animant-lo amb tot tipus d'objectes i esbossos, per tal omplir l'espai buit.<ref>{{harvsp|Margit Rowell|p.161-162}}</ref> L'espai el va condicionar i va canviar la seva pintura en una nova direcció. En aquest període Miró vol trobar l'explosió "de la fúria de la seva joventut iconoclasta".<ref name ="Dupin 303"/> La seva segona visita als Estats Units és crítica, on rep influències de la jove pintura nord-americana que l'obre i l'allibera plàsticament.<ref>{{harvsp|Margit Rowell|p.58}}</ref> En aquestes obres Miró abandona temporalment l'origen figuratiu de les seves obres per treballar les possibilitats del color, infuenciat per l'art estatunidenc del moment.
 
Després d'un període d'abundant producció, Miró va fer una pausa, per reemprendrereprendre la seva feina creant un seguit de tríptics, com aquest Blau I, II Blau, Blau III. Després d'aquest en crearia d'altres tríptics interessants, com el ''Tríptic verd, vermell, taronja'' de 1968: ''[[Pintura mural per a la cel·la d'un solitari]]'' (1968) o ''[[L'esperança del condemnat a mort]]'', conservat a la barcelonina [[Fundació Joan Miró]].<ref>{{citar web |url=http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=7020&CISOBOX=1&REC=7 |títol=Fitxa de l'obra L'espoir du condamné à mort I al web de la Fundació |consulta=18 d'agost de 2011 |editor=Fundació Joan Miró |data=2011}}</ref><ref>{{citar web |url=http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=7021&CISOBOX=1&REC=8 |títol=Fitxa de l'obra L'espoir du condamné à mort II al web de la Fundació |consulta=18 d'agost de 2011 |editor=Fundació Joan Miró |data=2011}}</ref><ref>{{citar web |url=http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=7022&CISOBOX=1&REC=9 |títol=Fitxa de l'obra L'espoir du condamné à mort III al web de la Fundació |consulta=18 d'agost de 2011 |editor=Fundació Joan Miró |data=2011}}</ref>
 
Blau I va ser adquirit pel [[Centre Pompidou]] en memòria de Dominique Bozo, amb l'assistència de la ''Patrimoine du Fonds'', i l'ajuda de Sylvie i Eric Boissonnas, Jacques Boissonnas, Hélène i Michel David-Weill, la Société des Amis du Musée, Pierre Bergé, [[Yves Saint Laurent]], Yves Saint Laurent Fashion House i la participació de molts partidaris el 1993. Un any després, el 1994, la Fundació Menil va regalar ''Bleu II'' en memòria de [[Jean de Menil]]. El tríptic es completaria el 1988, quan el centre va comprar ''Blau III''.