Ducat de Bretanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint ortografia (1) i puntuació (1) |
m Corregit: poc a poc -> a poc a poc |
||
Línia 35:
Es creu que del 594 al 612 hi governaria [[Hoel III]], que va coincidir l'any 600 amb el nomenament de l'irlandès Similià com a bisbe de Naoned, alhora que [[Gradlon]] es proclamava rei de Cornualla (Kernev). Del 612 al 632 fou nomenat duc Salaun II, qui a la seva mort fou enterrat a la ciutat de Roazhon. Els seus successors, Judhael (del 632 al 638) i Alan II (del 638 fins potser el 690) es van veure eclipsats per la formació del gairebé mític Regne de Domnònia, que ocupava l'actual [[Bretanya]], [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] i [[Devon]], i era relacionat amb totes les llegendes del cicle artúric (encara que sembla que Artur era anterior i potser era gal·lès). També alguns afirmen que la capital del regne, ''Condate'' (Roazhon), també era la capital d'[[Artur]].
A la mort d'Alan II el ducat es dividí en nombrosos comtats independents, que a poc a poc anirien enfrontant-se entre ells i caurien sota la sobirania merovíngia, encara que d'antuvi els [[francs]] s'acontentaren només amb un vassallatge nominal. Alguns dels caps importants foren Cunobert (fl. 680), Bude II (fl. 700), Theodoric II (fl. 720), Ròmul (fl. 740), Daniel Redeye (fl. 760), Arecstan (fl. 780) i Morvan (mort el 795),
El 786 l'emperador franc [[Carlemany]] va establir una [[Marca de Bretanya]] als voltants de l'Armòrica (a l'actual Alta Bretanya, zona gallòfona), amb la qual assoliren autonomia dins el regne franc, però ja el 799 se sublevarien per a independitzar-se dels francs i fundarien l'efímer [[Regne de Bretanya]].
| |||