|
D'acord amb el que exposa Palau, la noció de '''col·locació''' ha estat interpretada de maneres diferents: en un sentit estadístic, desenvolupada, entre d'altres, per Sinclair, la col·locació és observada com a combinació freqüent de mots, mentre que Hausmann, en un sentit lexicogràfic, la veu com a combinació en què un mot exigeix la presència d'un altre mot concret per a expressar un significat específic.
Corpas parteix del fet que la '''col·locació''' reuneix tots els trets de la unitat fraseològica: polilexicalitat, ús freqüent, institucionalització, estabilitat, potencial caràcter idiomàtic i variable. Són polilexicals perquè estan formades, al menysalmenys, per dos mots gràfics (''bateig de foc'', ''batalla campal''). En segon terme, els col·locats, és a dir els elements integrants de la '''col·locació''' sovint apareixen junts en el discurs i, a més, són freqüents en el seu conjunt, és a dir, com a unitats. El tercer tret definitori és el de la institucionalització, o capacitat d'ésser reproduïts en el discurs. Aquesta combinació institucionalitzada esdevé una combinació estable que, d'una banda, restringeix la seva pròpia combinabilitat i, de l'altra, crea la seva pròpia especialització semàntica. A ''mal de panxa, de cap, de coll...'', tot i que ''mal'' és sinònim de dolor, no és possible substituir ''mal'' per ''dolor''. Parlem d'idiomatització de la '''col·locació''' quan, creada en un àmbit, passa a ésser reconeguda i usada en altres àmbits (''dat i beneït'', ''dictar sentència''). El darrer tret assenyalat, la variabilitat, es produeix, per exemple, per la pròpia dinàmica de la llengua en les variants regionals, en l'ús en registres formals o més col·loquials, en l'àmbit periodístic, etc.
Les '''col·locacions''' poden presentar les següents combinacions:
|
