Sistan: diferència entre les revisions

A la prehistòria la civilització de [[Jiroft]] va cobrir part de la regió del Sistan i el [[Kirman]] vers el III mil·lenni. Després d'això el territori fou ocupat per tribus [[Aris (poble)|àries]] o [[indoaris|indoàries]] anomenades iranians. Es creu que es va formar un regne anomenat [[Aracòsia]], que al menysalmenys en part fou dominat per l'[[Imperi Mede]] vers el 600 aC. El 550 aC els medes foren suplantats per la dinastia persa [[aquemènida]] i tota l'Aracòsia fou incorporada. Al final del segle IV aC el rei [[Alexandre el Gran]] va conquerir l'Imperi Persa. Va fundar [[Alexandria d'Aracòsia]], moderna [[Kandahar]], a l'est de la regió històrica de Sistan; a la mort d'Alexandre, i després del període de lluites entre els diàdocs, va quedar en mans dels [[selèucides]], però vers el 180 aC estava en mans del [[regne grec de Bactriana]]. A la segona meitat del segle II aC les tribus [[indo-escites]] o [[sakes]] van assolar el regne de [[Regne Indogrec|Bactriana]]; foren derrotats pels [[parts]] però a la regió es va formar un regne [[Indo-part]] dirigit pels [[Suren]], vassalls dels parts, fins vers el 20 dC quan els kushan o [[kushana]] van dominar la regió i van governar fins que al segle III foren derrotats pels [[sassànides]]. [[Sapor I]] (240-270) va formar la província (''shahr'') de [[Sakastan]] o [[Sakastana]], [[Turestan]] (o [[Turan]]) i [[Hind]] que abraçava el Sistan, nord del Balutxistan i sud del Balutxistan (fins a la mar). La província fou sovint un feu dels fills del rei. Un quart districte (''kust'') de la província a la part oriental el formaven la Zranka o [[Drangiana]] i la Haraxwat o [[Aracòsia]] amb capital a [[Zarang]] ([[Zaranj]]). A la meitat del segle V fou assolat pels huns [[heftalites]]; els sassànides van recuperar la regió vers 565 però abans d'un segle després la van perdre davant els àrabs.