Alqueria del Moro: diferència entre les revisions

L''''Alqueria del Moro''' és un edifici residencial de caràcter rural que es localitza al [[municipi|terme municipal]] de [[València]], a la [[Província de València]], en el camí vell de [[Burjassot]]. Es tracta d'un edifici residencial compendi de l'arquitectura senyorial i rural de l'horta valenciana dels [[segle XIV|segles XIV]], [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVIII|XVIII]].

 

== Descripció ==

Constitueix una de les [[alqueria|alqueries]] més rellevants de la [[comarca]] de l'Horta Nord per les seves especials particularitats. Es troba situada al Pla de Sant Bernat i la seua horta és regada per un entramat de séquies alimentades per la [[sèquia de Tormos]].

 

 

L'alqueria va posseir diverses barraques destinades a vivenda per a llauradors ; avui desaparegudes. En l'actualitat l'alqueria es troba a la perifèria urbana la única connexió amb el medi original es localitza al nord on l'horta continua en direcció a Moncada i Burjassot.

 

== Parts integrants ==

 

 

Es tracta d'una planta complexa, on podem distingir al costat del esquema tripartit, amb un cos central molt valorat, el quart cos independent i autònom respecte de l'estructura anterior, un espai on s'ubiquen les estances principals i des del qual s'obren les finestres més significatives.

A la casa s'accedeix a través d'un pati de forma quadrangular, disposant els corrals a la dreta, i les cavallerisses davant de la porta d'accés al camí. La nau central perpendicular a la façana d'accés a la casa domina per les seves proporcions tot l'espai de l'alqueria. Alberga un espai únic, partit per un arc carpanell. Al vestíbul compartit en dos àmbits de proporcions similars, se situa l'escala. Es tracta d'una casa compacta, que soluciona dins de si totes les articulacions i relacions entre els seus diferents espais. Habitacions i dependències com a cambres, cuina, accés a les cambres, etc., Tenen el seu accés des del gran espai central. La porta principal es troba decantada respecte a l'eix central. La façana d'accés a la casa posseïx una lectura domèstica i íntima proporcionada pel pati a través del qual s'accedeix a aquesta. La façana al Camí de Burjassot, corresponent al quart cos transversal, és la que presenta major càrrega de representació pública amb un major tractament dels buits. Aquest quart cos manté la coberta independent de la resta, cobrint a dues aigües amb ràfec diferent.

 

Es troba sobre el Camí Vell de Burjassot i tocant al camí de L'Alqueria. Ocupa un cos de construcció d'una crugia amb murs portants paral·lels a la façana del Camí de l'Alqueria, en què s'obrien, en planta baixa, un seguit d'arcs gòtics apuntats. Aquest espai de la planta baixa, es va subdividir en una sèrie d'estades. L'entrada, estada principal, alberga l'escala i s'uneix amb el cos posterior construït per a corrals i magatzems. Destinada a habitatge la planta baixa, s'hi troben els espais representatius de la vida domèstica, mentre que a la planta alta alberga habitacions i espais d'emmagatzematge de productes agraris.

 

L'edifici va tenir una ampliació en data no determinada i adossant a la dreta de la porta d'accés un cos que a la planta baixa s'usa com a estable ia la planta alta com a dormitori.

 

Se situa sobre el Camí Vell de Burjassot, a l'est de l'anterior i compartint el seu mur mitger. Es tracta d'un edifici del [[segle XVIII]] de dues plantes que es diferencia de les anteriors en incorporar la tradicional org anización en planta baixa característica de l'arquitectura popular postacadémica, a la qual se superposa una voluminosa andana que encara conserva el sistema d'assecat de labors.

 

Està situada al nord de les dos anteriors compartint amb elles parets mitgeres. Posseeix façana al Camí de l'Alqueria, encara que el seu accés es realitza a través d'un pati obert orientat a nord i separat del camí per un dels cossos que la constitueixen.

 

Els seus rotunds volums i l'escassa presència de fenestració fan pensar en la seva dedicació fabril o protoindustrial, i pot tractar-se d' una construcció vinculada a la séquia.

 

Confrontant amb la casa principal ens trobem amb l'hort-jardí tancat, separat de l'exterior per un mur de [[maçoneria]]. Respon a la tradició mil·lenària de l'Hortus Conclusus la fi era tant de resguardar com de disposar d'un lloc íntim d'esplai.