Ingmar Bergman: diferència entre les revisions

La reputació d'Ingmar Bergman passa les fronteres sueques amb ''Somriures d'una nit d'estiu'' que és seleccionada al [[Festival de Canes]] el [[1956]]. A la pel·lícula, el part de la qual s'ha fet amb dolor, hi ha una sorpresa apreciable<ref name=Max>[[#Max|Max Favalelli, El silenci de la vergonya]], pàg. 46-47.</ref> i obté d'altra banda un «premi de l'humor poètic» (sic). Però és en la selecció de l'any següent on destaca amb ''El setè segell''. {{Cita|CAVALLER: Vull saber. No creure. No donar-ho per fet. Vull saber. Jo vull que Déu em doni la mà, em reveli la seva cara, em parli. <br />MORT: Però ell no es pronuncia|Ingmar Bergman, ''El setè segell d'Ingmar Bergman <ref name=segell>[[#Segell|Setè segell]], p. 28 </ref>}} La pel·lícula, més greu, és l'adaptació d'una de les seves pròpies peces d'un sol acte (''Pintura sobre fusta'')- de cinquanta minuts- per a una mostra de recitació d'estudiants de l'''Acadèmia Dramàtica'' a Malmö. Dos anys més tard, Bergman va expressar el seu desig de convertir-la en una pel·lícula, però el productor es va negar: Va caldre esperar l'èxit al [[Festival Internacional de Cinema de Canes]] de ''Somriures d'una nit d'estiu '' per reviure el projecte. Aquesta vegada la resposta va ser positiva, sempre que la realització de la pel·lícula no durés més de trenta dies. En la seva autobiografia,<ref name=Llanterna246> [[#Llanterna|Llanterna màgica]], p. 246 </ref> Bergman escriu sobre la pel·lícula: ''és una pel·lícula molt estimada per a mi perquè va ser rodada amb escassos recursos, apel·lant a la vitalitat i l'amor. '' La intriga sota forma d'[[al·legoria]] gira al voltant de la mort i del judici final. L'acollida de la crítica és entusiasta. El clau éses rebla amb ''[[Maduixes silvestres]]'' en la qual fa actuar un dels pioners del [[cinema]] suec, Victor Sjöström - que actuava ja a ''Cap a l'alegria''. És sens dubte la pel·lícula més famosa, de renom internacional i duradora de Bergman: ''Maduixes silvestres'', estrenada el 1958 en un període d'intens treball en el teatre de l'autor. S'hi va dedicar amb gran cura, tant que al final del rodatge va haver de ser internat en una clínica per esgotament nerviós. La pel·lícula és una meditació serena sobre la vida i la mort i va rebre l'[[Ós d'Or]] a [[Festival de Berlín]] i el Premi de la Crítica al [[Festival de Venècia]].