Crisi constitucional russa de 1993: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Jey (discussió | contribucions)
Cap resum de modificació
comentari d'imatge
Línia 6:
| front =
| conflicte =
| imatge = [[Fitxer:Дом Правительства Российской Федерации ночью.JPG|400px|La Casa Blanca de Moscou]]
| peu_de_foto = La [[Casa Blanca de Moscou]] fou bombardejada per tancs durant la Crisi constitucional russa de 1993
| data =
Línia 21:
| coordenades = <!-- {{coord||||N||||O|type:event|display=inline,title}} -->
| bàndol1 = {{banderes|Rússia}} [[President de Rússia|Presidència de Rússia]]<br>
[[Fitxer:Interior ministry.gif|20px|Ministeri de l'Interior de Rússia]] [[Ministeri de l'Interior de Rússia]]<br>
[[Fitxer:Medium emblem of the Министерство обороны Российской Федерации.svg|20px|Ministeri de Defensa de Rússia]] [[Ministeri de Defensa de Rússia]]
| bàndol2 = {{banderes|Rússia}} [[Soviet Suprem]] <br> {{banderes|Rússia}} [[Vicepresident de Rússia]]<ref group="Nota">El vicepresident [[Aleksandr Rutskoi]] s'autoproclamà president en funcions</ref>
| bàndol3 =
Línia 50:
| notes =
}}
La '''Crisi constitucional russa de 1993''' fou un enfrontament polític entre el [[President de Rússia]] i el [[Soviet Suprem]] que es resolgué amb l'ús de la força militar. Malgrat que les relacions entre el president [[Borís Ieltsin]] i el parlament s'havien estat deteriorant durant algun temps, la crisi esclatà el 21 de setembre de 1993, quan el president volgué dissoldre el parlament, malgrat que la constitució no li otorgavaatorgava poder per fer-ho. Ieltsin utilitzà els bons resultats obtinguts en un referèndum popular sobre la seva gestió, celebrat l'abril d'aquell any, per justificar les seves accions. El parlament va declarar que aquesta decisió quedava sense efecte i aprovà una [[moció de censura]] en contra seva, proclamant l'aleshores vicepresident [[Aleksandr Rutskoi]] com a president en funcions.
 
La situació es deteriorà a principis d'octubre. El 3 d'octubre, diversos manifestants retiraren els cordons policials al voltant del parlament i van intentar assaltar les oficines de l'alcalde i el centre de televisió Ostankino. L'exèrcit, que inicialment havia declarat la seva neutralitat, va assaltar violentament per ordre de Ieltsin l'edifici del Soviet Suprem en les primeres hores del matí del 4 d'octubre, i va arrestar els líders de la resistència.