Alaska: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: coneguda com febre d'or -> coneguda com a febre d'or |
m Corregit: (conegut com "Terratrèm -> (conegut com a "Terratrèm |
||
Línia 52:
En els primers temps de dominació nord-americà, l'exèrcit, la marina i el servei de duanes es van fer càrrec del control de la regió, però l'arribada de colons va obligar a canviar el sistema d'administració. El [[1884]] es va nomenar un Governador, i el [[1906]] es va escollir un representant al Congrés dels Estats Units, encara que sense dret a vot. Ja el [[1912]], es va declarar Alaska com a Territori dels Estats Units, amb un congrés i govern propi, i amb la seva capital a Juneau, en detriment de Sitka, que havia estat la capital de l'Alaska russa. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Alaska va ser escenari de la Batalla de les Illes Aleutianes entre les tropes aliades i el [[Japó]], i durant el conflicte es van millorar les infraestructures per facilitar la defensa del territori, com la construcció de l'Autopista Alcan. Després del final de la Segona Guerra Mundial, al començament de la [[Guerra Freda]] es va acceptar l'entrada d'Alaska a la Unió. El president dels Estats Units, [[Dwight David Eisenhower]] va signar el 7 de juliol del [[1958]] l'Acta estatal d'Alaska (''Alaska Statehood Act'' en anglès), que va obrir el camí perquè el 3 de gener del 1959, Alaska es convertís en l'estat 49 de la unió.
El 27 de març del [[1964]], Divendres Sant, Alaska va patir els efectes d'un terratrèmol (conegut com a "Terratrèmol de Divendres Sant") de 8,5 graus de magnitud en l'[[escala Richter]], que va acabar amb la vida de 131 persones i va arrasar moltes poblacions de la regió. No obstant això, el 1968 es va trobar petroli a la regió, i després de la construcció de l'oleoducte Transalaskiá (Trans Alaskan Pipeline) el [[1977]], els ingressos deguts a l'explotació dels pous petrolífers van contribuir que la població es restablís, ja que es reconstruïren i milloraren les infraestructures . El [[1989]] es va produir una nova catàstrofe en encallar el petrolier ''Exxon Valdez'' a l'estret del Príncep Guillem, i abocar a la mar entre 42.000 i 130.000 metres cúbics de cru, cosa que va afectar uns 1.600 km de costa. Amb data del [[2007]], més de la meitat del territori de l'estat és propietat del Govern Federal, i l'explotació de les reserves de petroli en el territori encara estan sense haver estat explotades per la mà de l'home. Això és tema de debat, ja que el Refugi Nacional de vida salvatge a l'Àrtic podria veure's afectat.
== Orografia ==
| |||