Misantropia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: percebut com desolador -> percebut com a desolador |
|||
Línia 3:
Ha estat atribuïda a nombrosos escriptors satírics, tals com [[William S. Gilbert]] (''Odi als meus congèneres''), encara que tals identificacions han de ser estretament examinades, doncs una visió crítica o tragicòmica de la humanitat pot ser confosa amb la genuïna misantropia. [[Jonathan Swift]] és obertament acusat de misantropia; vegeu ''Història d'una banyera'' i, més específicament, el Llibre IV d'''[[Els viatges de Gulliver]]''). Altres escriptors que podrien considerar-se misantrops: [[Pío Baroja]], [[Francisco de Quevedo]], [[Joseph Sheridan Le Fanu]].
Existeix una distinció important entre el [[pessimisme]] filosòfic i la misantropia. [[Immanuel Kant]] va dir que "de la naturalesa tortuosa de la humanitat, cap cosa recta es pot obtenir", encara que aquesta no era una expressió sobre la inutilitat de la pròpia humanitat. Igualment, [[Samuel Beckett]] en una ocasió va comentar que "l'infern deu ser com (…) recordar els bons temps passats, quan desitjàvem estar morts" — un al·legat que pot, potser, ser percebut com a desolador i desesperat, però no com antihumà o expressiu de cap odi per la humanitat.
El filòsof alemany [[Arthur Schopenhauer]], per altra banda, era gairebé tan certament misàntrop com la seva reputació. Va escriure que "l'existència humana ha de ser una espècie d'error". No obstant això cal dir que la misantropia no equival necessàriament a una actitud inhumana cap a la humanitat. Schopenhauer va concloure, de fet, que el tracte [[ètica|ètic]] cap als altres era la millor actitud, doncs tots som patidors i part de la mateixa voluntat de viure; també va analitzar el [[suïcidi]] des d'una actitud comprensiva que resultava estranya per al seu temps, quan era un tema [[tabú]].
| |||