Cèfal (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Cephalus}} a partir de fi:Kefalos |
m Corregit: coneguda com Cefalònia. -> coneguda com a Cefalònia. |
||
Línia 21:
Cèfal estava un dia assegut sota un arbre, esgotat després d'haver caçat, i cantava un himne al vent. Un passejant casual el sentí i pensà que cortejava una amant. Procris va saber-ho i a l'endemà va cercar-lo. Com que cantava el mateix himne, pensà que el cantava a la seva antiga amant, Eos, i no va poder deixar de bellugar-se rere l'amagatall. Cèfal, sentint l'agitació dels arbustos i creient que el soroll era d'un animal, llançà l'infal·lible javelina cap al soroll i matà Procris. Mentre moria als seus braços, li digué que «pels nostres vots nupcials, si et plau no et casis mai amb Eos». Cèfal restà afligit per la mort de Procris, i acceptà el desterrament a Tebes que va imposar-li l'[[Areòpag]].
Allà va ajudar Amfitrió de Micenes en una guerra contra els tafis i els telebeus i fou recompensat amb l'illa de Samos, que des d'aleshores ençà fou coneguda com a Cefalònia. També va cedir al suposat pare d'[[Hèracles]] el gos infal·lible, perquè poguessin matar la guineu teumèsia, que aterria la zona. Aquesta bèstia no podia ser atrapada per designi dels déus, i quan Amfitrió li llançà Laelaps es plantejà un dilema a l'Olimp. Finalment Zeus va resoldre la situació convertint tots dos animals en roques.
Cèfal va tornar a casar-se, ara amb la filla de Mínies, Clímene. Va tenir-hi dos fills: Ificle i Alcímede. Tanmateix, mai no es perdonà per la mort de Procris i creient que el seu esperit el perseguia, acabà suïcidant-se saltant a la mar des del cap Leuques, cridant el nom de la seva estimada mentre queia.
| |||