Ramón María del Valle-Inclán: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composat -> compost |
m Corregit: coneixer com actor en el -> coneixer com a actor en el |
||
Línia 51:
Algunes de les obres de Valle-Inclán pels anys 1920 foren traduí des a idiomes estrangers. El 1925 o foren al francès llurs ''Sonatas de primavera'' i ''Sonata de estio'', i per tal ocasió rebé l'entusiasta homenatge de la crítica. El crític de la revista ''Les Nouvelles littéraries'' va dir què ''El marques de Bradomin'' hagués encantat a [[Lord Byron]] i a [[Barbery d'Aurevilly]] pel seu exasperat romanticisme compost de bogeria eròtica, d'ironia melancòlica, de catolicisme magnific i sensual, i afegia, després d'exaltar les dots de contista i poeta del novel·lista espanyol, que amb la ''Sonata de estio'', poema de passió exaltada pel sol dels Tròpics, ni hauria prou per la glòria d'un autor.
Vers el [[1928]] aparegueren ''La corte de los milagros'' i ''¡Viva mi dueño!'', les quals formen part de la seva sèrie ''El ruedo ibérico'' i que també assoliren les millors crítiques literàries per part de tots els entesos. El mateix any 1928 aparegué la segona sèrie de ''El ruedo ibérico''. Aquesta va ser, en el seu conjunt, una obra monumental, dividida en tres sèries, de tres toms cadascuna, en la que l'autor estudià l'esperit del poble espanyol en el segle XIX, sota el regnat d'Isabel II, Amadeu, La República i Alfons XII. A esl títols d'aquestes novel·les que constitueixen aquest cicle, ja anomenats, s'han d'afegir els dels que aparegueren el desembre de 1928 formant part de la mateixa obra. Són aquests: ''Los amenes de un reinado; Aleluyas de la Gloriosa'' i ''La Restauración borbónica. El ruedo ibérico'' és una interpretació lliure i moltes vegades humorística de la realitat política en el segle XIX. És la Història vist l'inrevés. L'enorme quantitat de personatges i constant dinamisme de l'acció dissolen l'argument en una simfonia de colors i sons, trets característics de l'obra de Valle-Inclán, que en aquestes sèries es confirma de bell nou amb extraordinària energia. Per probar la varietat del seu talent, Valle-Inclán es donà coneixer com a actor en el [[Teatro de la Comedia]] interpretant el paper d'un personatge de ''La comida de las fieras'', de [[Jacinto Benavente]], en el que fou molt aplaudit.
El vocabulari de Valle-Inclán s'abona tant en neologismes com en arcaismes sàviament ressuscitats i la seva erudició és molt selecta, coneixia a fons els clàssics espanyols i recitant de memòria comèdies senceres de [[Lope de Vega]] i de [[Tirso de Molina]]. Fou el primer, o almenys dels primers escriptors espanyols que es preocupà de la presentació tipogràfica dels seus llibres. Tant el paper com els caràcters, els ornaments de les inicials, tots els factors de la presentació, en suma, aparegueren en llurs publicacions escollides amb el major gust. Valle-Inclán fou un dels homes donats a la vida de cafè. Fou famosa la tertúlia del desaparegut ''Nuevo Levante'' del carrer de l'Arenal, en la que l'envoltava la flor de la joventut literària i artística d'aquell temps, vers la que exercia gran influència, com ho fou en els anys trenta la del ''Café Regina'', del carre de Alcalá, on es reunia amb ell [[Diez Canedo]], [[Vegué]] i [[Goldoni]], [[Luis Bello]] i altres literats i crítics.
| |||