Primera Guerra del Marroc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: de -> en
m Corregit: deute de quaranta nou milions d -> deute de quaranta-nou milions d
Línia 35:
El [[23 d'agost]] foren destruïdes dues posicions espanyoles. El [[5 de setembre]] de 1859 el govern O'Donnell va enviar una dura nota de protesta al sultà. El comandant de Ceuta brigadier Gómez Pulido, va sortir amb una columna el [[8 de setembre]] i va fer fugir un grup de rifenys, cosa que va tornar a fer el dia [[13 de setembre]]. Després d'això, el sultà va acceptar les imposicions espanyoles de reposició de les pedres de límit eliminades, incloent-hi les que es van mencionar en una nota aclaridora el 3 d'octubre, però el govern espanyol volia la guerra i el [[15 d'octubre]] va comminar al Marroc a iniciar les obres tal com s'exigia a la nota del dia 5 del mes anterior. El sultà va protestar educadament però O'Donnell va respondre amb una nota violenta reiterant les exigències i l'extensió de la frontera de Ceuta fins a la serralada de Bullones.
 
[[Regne Unit|Gran Bretanya]], tement que una guerra portés a l'ocupació espanyola de [[Tànger]], va enviar una nota per exigir la seguretat de [[Gibraltar]]. Espanya va haver de declarar que no tenia intenció d'ocupar cap posició a l'estret que poses en perill la seguretat de la base britànica. Per debilitar a Espanya el govern britànic li va exigir el pagament d'un antic deute de quaranta -nou milions de rals, que el govern va pagar sense regatejar, però tot això va accentuar el patrioterisme i les ambicions imperialistes i el [[22 d'octubre]] les corts van declarar la guerra al Marroc.
 
El [[3 de novembre]] [[Leopoldo O'Donnell]] fou nomenat comandant de les forces a l'Àfrica, amb tres [[cos d'exèrcit|cossos d'exèrcit]] dirigits pels generals [[José Ortiz Echagüe]], [[Juan Zavala de la Puente]] i [[Antonio Ros de Olano y Perpinyà|Antonio Ros de Olano]], i una [[divisió]] de reserva dirigida per [[Joan Prim i Prats]] i una divisió de cavalleria manada per [[Antonio Alcalá Galiano]], en total 40.000 homes; la marina va quedar sota comandament de [[Segundo Díaz Herrero]] amb 4 vaixells de vela i 10 vapors i amb 223 canons i tres mil mariners.