Nombroses disposicions legislatives imposaren l'idioma espanyol com a únic a les Filipines, tot i que durant la màxima expansió només hi hagué sis- mil espanyols a la illa,<ref>{{Citar publicació |cognom=Colán |nom=Dan Munteanu |article=La situación actual del español en Filipinas |url= |llengua=castellà |consulta=9/3/2012 |publicació=Lingüística española actual |volum=Vol. 28 |exemplar=n.1 |data=2006 |pàgines=p.76 |issn=0210-6345}}</ref> i es va encomanar a les ordes religioses el seu ensenyament, provocant el rebuig de la població local, que el veia com la llengua de la oligarquia, que l'usava per diferenciar-se de la població local.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pacaanas |nom=Joveth Colina |títol=La actitud de los Filipinos hacia el espanol |url=http://books.google.es/books?id=7gDlg64PkewC&pg=PA15&dq=2006+Filipinas+hispanohablantes&hl=ca&sa=X&ei=vwRbT92NH8jIhAfaiNSoBA&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=2006%20Filipinas%20hispanohablantes&f=false |llengua=castellà |editorial=ProQuest |data=2009 |pàgines=p.17 |isbn=1109123612 }}</ref>
Es conserven gairebé intactes els noms i cognoms dels habitants de Filipines, els quals segueixen sent en espanyol, inclosos els dos cognoms (per part de pare i mare) com és de llei en molts països de parla hispana.
