Diferència entre revisions de la pàgina «Front de Perigús»

m
Corregit: eleccionà seixanta nou perquè fo -> eleccionà seixanta-nou perquè fo
m (Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q382540)
m (Corregit: eleccionà seixanta nou perquè fo -> eleccionà seixanta-nou perquè fo)
Segons la llegenda, Front havia nascut a ''Linicassius'' ([[Lencais]]) en una família cristiana, al segle IV o al I.<ref>Fet impossible, ja que el cristianisme no havia arribat a la zona a mitjan segle I.</ref> Va renunciar al món i es va fer eremita. El prefecte de la regió, Isquirinus, no volia matar-lo per la noblesa de la seva nissaga i li ordenà que es deixés créixer els cabells, que s'havia rasurat en fer-se clergue. Front no volgué, ja que era un senyal de la seva vocació, i va marxar a Egipte.<ref>El viatge justificarà les dades extretes de la vida del sant egipci Frontó de Nítria.</ref>
 
A Egipte, va retirar-se a l'eremitori d'Apol·loni, que estava custodiat per dos grans serpents. Després d'un temps, marxà a [[Roma]]; Sant [[Pere apòstol]] el va ordenar bisbe i el va enviar a la Gàl·lia a predicar, amb el prevere Jordi. Quan Jordi va morir de camí, al tercer dia de viatge, Front tornà a Roma i Sant Pere li donà la seva gaiata: amb ella, Front va resuscitar el prevere: molta gent d'aquell lloc es va convertir en veure-ho, i Front en seleccionà seixanta -nou perquè fossin predicadors amb ell al [[Perigord]]. Al Perigord aconseguiran moltes conversions i s'hi creà una comunitat cristiana.
 
Se li atribueix un miracle de bilocació que li permeté assistir als funerals de [[Marta de Betània]], com també la destrucció d'una estàtua del déu Mart a Perigús. Prop de Lalinde, a la Dordonya, va acabar amb un drac que aterroritzava els camperols, destruïnt collites i matant els homes: el bisbe li féu el senyal de la creu i el drac es precipità per un penya-segat, morint.
1.158.645

modificacions