Vescomtat de Coserans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: r deixant nomes dos fille -> r deixant només dos fille |
m Corregit: n Pau que nomes va deixar -> n Pau que només va deixar |
||
Línia 1:
El '''vescomtat de Coserans''' fou una jurisdicció feudal del [[comtat de Comenge]], al país de [[Coserans]], a la conca del [[riu Salat]].
Va ser donat com a vescomtat pel comte Bernat III de Comenge (Dodó de Samatan) al seu fill Roger I que en fou el primer vescomte. Va seguir el seu fill Roger II que al morir va deixar el Coserans al fill Roger III, i el [[comtat de Pallars]] (que havia comprat a la seva tercera muller) al altra fill Arnau Roger I (pare de Sibil·la que es va casar amb Hug de Mataplana i va originar la darrera dinastia comtal del Pallars). Roger III va morir entre [[1257]] i [[1267]] i el va succeir el seu fill anomenat Arnau I d'Espanha, que va reclamar el Pallars i el va envair sense èxit. El [[1304]] el va succeir el seu fill Roger IV, que també va envair el Pallars sense èxit. El seu fill Ramon Roger I fou el següent vescomte. Un casament, el de la vescomtessa Isabel de Bruniquel va aportar aquest vescomtat, però no es clar si era la dona de Roger o de Ramon Roger; en tot cas el vescomtat va passar al fill comú Arnau Roger i després al net Roger i successivament (vegeu [[Vescomtat de Bruniquel]]). Ramon Roger va fer un primer matrimoni amb Mata d'Armanyac-Fesenzaguet de la que va tenir al seu fill i successor al Coserans, Joan Roger, mort després del [[1392]]. El seu fill Ramon Roger II fou vescomte i va morir el [[1425]] i el va succeir el seu fill Joan Roger II, mentre un altra fill, Ramon Roger fou [[Vescomtat de Solan|vescomte de Solan]] i va obrir la línia dels vescomtes de Solan. Joan Roger II va morir el [[1445]] o [[1446]] i l'hereva mes propera era la germana Elionor, casada amb Joan II de Foix, de la casa dels senyors de Fornets, [[Senyoria de Rabat|Rabat]] i Seron (La Bastide de Sérou). A Joan va seguir el seu fill Roger que va morir deixant només dos filles solteres i sense descendents. Corbeiran va traspassar el vescomtat a son germà Germà i va deixar les senyories al seu fill Joan (III de Foix-Rabat). Germà va adquirir per matrimoni la [[senyoria de Mardonya]] i la seva línia es va dir Foix-Mardonya en lloc de Foix-Rabat. Va dividir les senyories entre els dos fills: Lluís va rebre la senyoria de Mardonya i Joan el '''vescomtat de Coserans'''. El seu successor fou el fill Joan Pau que
El títol de vescomte de Coserans es també un títol del Regne d'Espanya concedit el [[1830]] a Josep d'Espanha i Rossinyol comte d'Espanha, descendent d'un fill segon de Arnau I d'Espanha que foren [[Senyoria de Montespan|senyors de Montespan]], marquesos i comtes d'Espanha i origen de la família senyorial dels Comenge [[Marquesat de Vervins|marquesos de Vervins]].
|