Diferència entre revisions de la pàgina «Jalal-ad-Din Mangubertí»

m
Corregit: mentre un altre divisió s -> mentre una altra divisió s
m (Corregit: darrera -> darrere)
m (Corregit: mentre un altre divisió s -> mentre una altra divisió s)
 
== Guerra amb els mongols ==
La guerra amb els mongols era inevitable i la iniciativa fou de [[Khwarizm]] quan van detenir a una caravana mongola a [[Otrar]] a la frontera en la que viatjaven només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatxiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan. Genguis khan va demanar reparacions i no li foren donades i llavors va atacar per [[Otrar]], mentre ununa altrealtra divisió sota comandant de [[Djoci]],el fill gran de Genguis va baixar pel [[Sirdarià]] i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Djend]] (porop de la moderna Perovsk);el propi Genguis Khan amb el seu fill [[Tului]] va avançar cap a [[Bukharà]] on va arribar el febrer de [[1220]]; la guarnició turca va intentar escapar, però fou descoberta i massacrada. La població es va rendir (10 o [[16 de febrer]] de [[1220]]). De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a [[Samarcanda]] on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). A l'abril de [[1220]] fou conquerida la vella capital, [[Urgendj]] (Gurgandj) prop de [[Khiva]], després d'un setge dirigit per Djoci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei. La ciutat fou destruïda fent passar per damunt de la població les aigües del riu [[Amu Darya]]. Muhammad va fugir a [[Balkh]] i de allí cap al [[Gran Khorasan|Khorasan]] occidental refugiant-se a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva als general Djebé i Subotai. [[Balkh]] va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur també es va rendir i va enviar una delegació i Djebé anava despresa i no es va aturar acceptant la submissió. Subotai en canvi va saquejar [[Thus]], [[Damghan]] i [[Semnan]]. Els dos generals van arribar a Ray ([[Rayy]], Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'[[Hamadan]] i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, però aquest va fugir al darrer moment. Muhammad es va refugiar a un illot de la [[mar Càspia]] en front d'[[Abeskun]] on va morir de cansament el desembre del [[1220]]. Inicialment havia designat hereu al seu fill més jove Kutb al-Din Uzlagh Shah però poc abans de morir va canviar el seu testament i va nomenar a Djalal al-Din.
 
== Primeres campanyes de Jalal-ad-Din ==
1.124.907

modificacions