Revisió del 12:11, 19 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.665 edits m Corregit: cit i els creuats aixecaren -> cit i els croats aixecaren ← Edició anterior		Revisió del 19:53, 19 oct 2013 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits + Ref Edició següent →
Línia 14: Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'cotubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, pel contrari els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a [[Folc d'Anjou]], [[Llista de reis de Jerusalem\|rei de Jerusalem]] amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels zengites (maig de 1140) <ref> Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pags. 151-3</Ref>. . De resultes de la presa d'[[Edessa]] per Zengi, una [[segona Croada\|nova croada]] va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va [[Setge de Damasc (1148)\|quedar assetjada]] el 24 de juliol de 1148<ref>{{~~Citació~~Ref-llibre \|cognom=Nicolle \|nom=David \|títol=The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus \|url= \|llengua= \|editorial=Osprey ~~necessària~~\|data=~~novembre~~2009 de\|pàgines=57-59 ~~2012~~\|isbn=978-1-84603-354-4}}</ref> i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que [[Nur al-din]] i [[Saif al-Din Ghazi]], fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.<ref> Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5</ref> Llavors Muin al-Din Unur va ordenar algunes ràtzies contra els francs a Galiela, especialment una ràtzia (junt amb Nur al-Din) contra Antioquia, però la pau i l'aliança entre els francs i Damasc va acabar per ser restaurada el maig [[1149]]<ref>Grousset pàgs. 260-1, 267.</Ref>. Unur va morir poc després de disenteria, el 28 d'agost de 1149.<ref> Grousset pàg. 130.</Ref> Línia 20: == Família == René Grousset li atribueix una esposa que seria la mare de [[Djamal al-Din Muhammad]], i vídua de [[Buri Tadj al-Muluk]] ,<ref>. Grousset, pàg. 130. </Ref>, però Amin Maalouf i la ''Foundation for Medieval Genealogy'' no diuen res sobre l'assumpte. Grousset li atribueix igualment una fill que s'hauria casat amb [[Mudjir al-Din Abak]] ,<ref>Maalouf, pàg 207 </~~Ref~~ref>, informació confirmada per Amin Maalouf <ref> Maalouf, pàg 171 </Ref> però no per la ''Foundation for Medieval Genealogy'' . ==Vegeu també==▼ ~~== Notes i referències ==~~ [[Zengites]]▼ {{Referències\| = 2}}▼ [[Nur al-Din]]▼ [[Burides]]▼ == ~~Fonts~~Eeferències == ▲{{Referències\| = 2}} == Bibliografia == Steven Runciman, ''A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem''. Cambridge University Press, 1952. * ''The Damascus Chronicle of the Crusades, Extracted and Translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi''. H.A.R. Gibb, 1932 (reimpressió, Dover Publications, 2002). Linha 33 ⟶ 38: * {{citar llibre \|cognom=Maalouf \|nom=Amin \|títol=Les croisades vues par les arabes \|llengua=francès \|editorial=J'ai lu \|data=1983 \|isbn=2277219169 }} * [http://fmg.ac/Projects/MedLands/TURKS.htm#_Toc179089995 Foundation for Medieval Genealogy] ▲==Vegeu també== ▲[[Zengites]] ▲[[Nur al-Din]] ▲*[[Burides]] {{ORDENA:Muin Al-Din Unur}}

Muín-ad-Din Únur: diferència entre les revisions