Mikoian-Gurévitx MiG-23: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: argat per instal.lar dos Koles -> argat per instal·lar dos Koles
m Corregit: ca amb la instal.lació, entre al -> ca amb la instal·lació, entre al
Línia 87:
Externament, els MiG-23 d'atac són immediatament recognoscibles pel seu nas en forma de "bec d'ànec", que permet millorar la visibilitat del pilot cap avall i endavant, la qual cosa és possible gràcies a l'eliminació del radar aire-aire en les versions de caça. Altres canvis inclouen un reactor Lyulka AL-21F-300 amb una potència màxima de 110 kN.
 
La cabina de pilotatge i la part ventral en el reactor estaven protegits per un espès blindatge, mentre que s'havia afegit un dispositiu limitador dels riscos d'incendi als tancs de combustible (amb una major capacitat, fins a 5.750 litres). També s'havia revisat seriosament l'aviònica amb la instal.·lació, entre altres, d'un sistema de navegació i d'atac, un sistema làser que assegurava la telemetria i la detecció d'il.luminació, un altímetre radar, un interferidor d'emissions de radar i un detector d'alerta radar. Finalment, es va reforçar l'estructura de l'avió i la capacitat de transport de càrrega es va augmentar en 3.000 kg.
 
Després de l'aprovació de l'ala modificada dels MiG-23SM, es van construir una desena de MiG-23B (Flogger F) el 1972, com a avions de pre-sèrie. La primera i única versió de sèrie fiu el MiG-23BN (Flogger H), que disposava d'un reactor Tumanski R-29B-300, amb una potència màxima de 122 kN, i un sistema de navegació i atac millorat. Es va aconseguir una producció de 624 avions, la majoria dels quals es van exportar, amb una aviònica més o menys empobrida, de nou, segons el país de compra. Noves millores en la versió d'atac van portar a un canvi en el nom i l'aparença dels MiG-27.