Terminal punt de venda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Points of sale |
m Corregit: DF (retro il.luminat) o gràfic -> DF (retro il·luminat) o gràfic |
||
Línia 45:
* Lector de codi de barres. Dispositiu que interpreta els símbols del codi de barres (usualment EAN, UPC, Codabar, Code 39 o GS1-128) que el fabricant imprimeix en l'etiqueta dels productes. El codi de barres sol ser una sèrie de dígits o caràcters que representen unívocament un producte. L'única funció del lector és transcriure aquest codi com si fos teclejat pel caixer, evitar possibles errors en teclejar més de reduir significativament el temps emprat pel venedor. A més, el sistema disposa d'una base de dades que identifica aquest codi amb l'article, la seva descripció, el seu preu i altres característiques rellevants. Hi ha codis de barres variables que a més d'identificar el producte incorporen informació addicional. Per exemple el pes que registra una balança. Una part del codi serveix per a la identificar el producte i l'altra indica la quantitat. És molt habitual trobar aquests codis de barres variables en grans superfícies on els productes venuts a granel són pesats en balances dissenyades per a l'autoservei.
* Pantalla o visor electrònic del TPV. Pantalla de visualització de dades on el client pot veure el resultat de l'operació de venda o una altra informació addicional abans d'imprimir el tiquet. Solen tenir dos files de 20 caràcters i solen ser de tipus: LCD, VDF (retro il
* Lector de banda magnètica. Dispositiu que és capaç de transcriure la informació continguda a la banda magnètica d'una targeta plàstica (normalment la targeta de crèdit o dèbit dels bancs) per fer una transacció bancària en la venda o per a identificar una persona, ja sigui per a accés a determinades zones o per fidelització de clients, per exemple, en videoclubs o gimnasos. Encara que es tracta d'una tecnologia cada vegada més en desús, molts TPV incorporen aquest tipus de dispositiu. En la majoria de casos es limita a la utilització per a la identificació de l'usuari (caixer) o per sistemes de punts de client o fideliación. Només en grans superfícies podem trobar TPV connectats a un servidor que realitza les transaccions periòdicament a les entitats bancàries sota els seus protocols i autorització. Els diferents protocols de comunicació utilitzats pels bancs i sistemes de targeta bancària, dificulten l'ús d'aquest lector per al petit comerç, obligant a aquest tipus de negoci a recórrer als clàssics datàfons.
| |||