Ducat de Lorena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (2) |
m Corregit: poderà de varies ciutats d -> poderà de diverses ciutats d |
||
Línia 11:
;Carles III el Gran ([[Nancy]], [[18 de febrer]] de [[1543]] – [[14 de maig]], de [[1608]]) duc de Lorena: Era fill del duc [[Francesc I Lorena]] I, i nebot [[Carlos V]]; orfe de pare als tres anys restà sota la tutela de s'ha mare i del bisbe de [[Metz]], però Henri II de França, que volia neutralitzar la influència que en ell poguessin exercir Carles I, el portà a la seva cort, on s'educà i el casà amb la seva filla [[Clodine]], apoderant-se en canvi dels bisbats de [[Metz]], [[Toul]] i [[Verdun (Mosa)]], que el duc recuperà més tard. El seu govern fou molt profitós pel país, la qual integritat sabé conservar malgrat de les guerres de què en fou teatre en aquell període. Carles havia pensat en donar el tron de França al seu fill, però l'actitud del [[ducat de Guisa|duc de Guisa]] l'impedí portar a terme llurs propòsits i a l'adveniment de Enric IV renuncià per complet a ells, reconciliant-se amb el rei. Fundà la universitat de [[Pont-à-Mousson]], establi les cèlebres fires de Nancy, ciutat que fou molt embellida per ell, i introduí altres millores que contribuïren al benestar dels seus súbdits.
;Carles IV ([[5 d'abril]] de [[1604]] – [[Sarbach]], [[18 de setembre]] de [[1675]]) duc de Lorena: Era fill de Francesc I, comte de [[Vaudemont]], i nebot del duc Enric II, al que succeí a la seva mort el [[1624]], per haver contractat matrimoni amb una seva filla. Fou un dels personatges més originals i curiosos del seu temps pel seu caràcter aventurer, intrigant i cavalleresc a la vegada i pel seu valor a tota prova; va intervenir en tots els esdeveniments notables de l'època, quasi sempre en perjudici propi. El [[1627]] donà hospitalitat en els seus [[estats]] a [[Gastó d'Orleans]], germà del rei [[Lluís XIII de França]] en ocasió que ambdós restaven barallats, però el rei l'obligà a expulsar-lo, apoderant-se a més de [[Marsal]] i va haver de signar els tractats de [[Vic]] ([[1623]]) i poc temps després el de [[Charmes]]. Gastó abans de marxar, casà amb una germana de Carles i aquest entrà amb tractes amb l'emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic]] que li havia promès un electorat, però no aconseguí més que una nova intervenció de Lluís XIII que s'apoderà de
;Carles V ([[Viena]], [[3 d'abril]] de [[1643]] – [[Wels]], [[Alta Àustria]], [[18 d'abril]] de [[1690]]) duc de la Lorena: Era fill de François Nicole de Lorena i nebot de Carles IV. Degut a l'oposició de Lluís XIV, no va poder contraure matrimoni amb la [[ducat de Nemours|duquessa de Nemours]], i des de llavors fou el més implacable enemic del rei de França, entrant al servei d'Àustria i distingint-se en les diferents accions de guerra en què prengué part. El [[1675]], per mort del seu oncle, rebé el títol de duc de Lorena, però França no el reconegué i no va poder prendre possessió del ducat, encara que més tard Lluís XIV li oferí Lorena fou a canvi d'unes condicions, que Carles no va voler acceptar, envaint el ducat i sent refusat per [[Créqui]]. Llavors es retirà a Àustria i es casà amb [[Leonor Maria]] ([[1678]]), germana de l'emperador Leopold i vídua del rei de [[Polònia]], al qual tron havia sigut candidat el [[1668]] i el [[1674]]. En la campanya contra els turcs es coronà de glòria, malgrat la inferioritat de llurs forces, i després d'una brillant sèrie de triomfs acabà amb l'ascendent de les armes otomanes a [[Mohacs]], on aconseguí una victòria decisiva. El [[1689]] guerrejà novament contra els francesos i s'apoderà de [[Magúncia]] i de [[Bonn]], però, ja malalt, tingué de suspendre la campanya. Deixà sis fills i el succeí el fill gran, Leopold.
|