Santa Maria de la Vega de Tarassona: diferència entre les revisions

Més afortunat el cor, situat en el centre de la nau principal, encara assolí qui llaurés amb un primor gòtic mènsules, guardapols i cornisa; el qui brodà els respatllers dels seients superiors amb delicats i purs arabescs; el qui coronà amb filigranats pinacles la cadira episcopal i les dues immediates. Encara no se sap si qualificar aquesta Catedral de més interessant en els seus detalls que magnifica en el seu conjunt; perquè a penes hi ha una de les seves moltes capelles que no amagui retaules gòtics, sepulcres, i que testimonii la pietat i llustre de la noblesa de Tarassona i l'opulència de les dignitats de l'església. El que no s'ha de passaren silenci és el seu quadrat i espaiós claustre construït a principis del segle XVI; és un monument que participa de municipal i eclesiàstic; perquè si arreu es veu en el reproduït blasó del bisbe [[Guillem Ramon de Montcada]], que l'aixecà de les ruïnes en que des de segle i mig, jeia, mans dels naturals l'edificaren, i tots els veïns concorri-ren pel seu torn a l'obra, per tal de trobar en el sol descobert o a l'ombra de llurs voltes una tranquil·la sepultura.

 

 

No es reduïren a fastuoses memòries sepulcrals ni a rics ornaments i joies per al culte els llegats fets a la Catedral dels seus prelats i sacerdots; un altra més singular el deixaren en la seva antiga ''llibreria'' quan la impremta encara no havia aparegut. Rancis tractats de [[canons]] i [[teologia]] es desxifren manuscrits en pergamins sencers; colors vius i brillants daurats orlen les pàgines de [[bíblies]] i [[missal]]s, conservant-se en alguns per fortuna la data del treball i el nom dels artistes; el [[1474]] en [[Diego Ramirez]], prevere de [[Salamanca]], traçava les admirables miniatures del missal del bisbe i cardenal [[Fèrriz]], i els magnífics pontificals d'[[Andrés Martinez]] sortiren de la mà del seu capellà domèstic, [[Fernando Gómez de Agreda]], el [[1484]].