Laristan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: istrictes costers i el rere -> istrictes costaners i el rere
m Corregit: les zones costeres. El 1881 -> les zones costaneres. El 1881
Línia 33:
Encara que es creia que la família de Nasir Khan havia conservat un poder autònom a Laristan (fins 1845 segons Minorski o fins 1858 segons Perry) això ha estat posat en dubte. La família de Nasir fou hostil als zand i després als qajars. [[Karim Khan Zand]] primer i després [[Luft Ali Khan|Luft Ali Khan Zand]] van confiar el govern de Laristan i dels ports als xeics de Bastak que van ser elevats a khans. Fou en temps de [[Fath Ali Shah]] que el govern de Laristan i de Buluk-i Saba va retornar a la família de Nasir en la persona d'Abd Allah Khan que va residir a [[Xiraz]] com ajudant del príncep governador qajar del Fars, i els tres fills d'Abd Allah Khan que van governar a Furg, Tarum i Lar. Un d'aquestos fills, Nasir Khan Lari ibn Abd Allah va esdevenir ''beglerbegi'' de Laristan, però fou desposat el [[1831]]/[[1832]] i el govern va passar a Ahmad Khan Bastaki; el [[1833]] Nasir fou nomenat novament amb el títol de ''beglerbegi'' de Laristan i Saba. El [[1840]] Lar fou breument ocupada pel cap [[ismaïlita]] [[nizarita]] [[Agha Khan]] Mahallati, revoltat contra el xa. Conflictes entre els khans de Lar van provocar que el wali de Fars el [[1845]], els deposés (sent empresonats a Xiraz) i nomenés governador un simple ''kalantar''. Un dels deposats, Nasr Allah Khan Lari, es va poder escapar i va iniciar una revolta a la regió de Saba; no va poder ser sotmès i va restar amagat a les muntanyes fins que va poder tornar a Xiraz i va rebre una pensió a canvi de deixar la lluita (1858). Lar va seguir el comerç amb Bandar Abbas, Bandar Linga i Bandar Tahiri, però cada vegada més degradat. Durant el segle XVIII els anglesos van traslladar les seves operacions més al nord a [[Bushire]] i els holandesos a Kharg el que va accelerar la decadència de Lar.
 
El [[1859]] el govern fou concedit al príncep qajar Mahdi Kuli Mirza; Mustafà Khan Bastaki es va revoltar però fou sotmès aviat. El govern de Bandar Abbas havia estat confiat al sultà de [[Mascat]] que el va tenir fins el [[1868]] i la dificultat de control de tota la costa feia el govern del Laristan important. El 1868 s'hi va afegir Bandar Abbas i el [[1877]] Saba, i entre [[1880]] i [[1882]] s'hi van agregar cinc tribus (''khamsa'') de Darab. En els següents anys el Laristan va caure en mans dels Kawami, una família visiral de Fars sorgida de la descendència d'Hadjdji Ibrahim Khan Itimad al-Dawla Xirazi. El [[1877]]/[[1878]] Ihtisham al-Dawla i Mirza Ali Muhammad Khan kawan van restablir el control sobre les zones costerescostaneres. El [[1881]] el govern de Laristan, Saba, Darab, Khamsa i Fasa fou confiat a Kawam al-Mulk que va morir al cap d'un any. La ciutat es descrita llavors en molt mal estat. El Laristan fou sotmès al bandidatge i al començament del segle XIX fou assolat pel balutxi Mihran Khan, ''sardar'' de Bampur. El governador Fath Ali Khan va restaurar molts edificis i el [[1907]] presentava ja un bon aspecte i el seu port principal era Bandar Linga; el desenvolupament d'aquest port sota els Kawasim havia afavorit a Bastak.
 
Al final de l'època qajar (1900-1915) els ports seran cada vegada més controlat per funcionaris belgues. En la reorganització administrativa de [[1913]] es va proposar que el Laristan i Bandar Abbas no fos inclòs en la zona de influència dels Kawami no al vilayat de les tribus Khamsa.