Bretanya en el segle XIX: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ërie), de caire històric, -> ërie), de caràcter històric, |
m Corregit: tique, de caire literari -> tique, de caràcter literari |
||
Línia 23:
Una altra fita que tingué un cert ressó al país fou el [[celtisme]] i el panceltisme. Començaria el 1837, quan una delegació bretona fou convidada a l'[[Eisteddfodd]] d'Abergavenny, on La Villemarqué hi compongué alguns poemes i fou investit bard pel [[Gorsdedd]] de [[Gal·les]], i continuada el 1838, quan Le Gonidec, Price i [[Alphonse de Lamartine]] encapçalaren una delegació bretona per tal de participar en el Gorsedd de Gal·les i al primer Congrés Intercèltic de [[Cardiff|Caerdydd]]. Fins i tot, La Villemarqué intentà ser diputat pels republicans moderats. L'exit va moure a les diferents organitzacions bretones a la creació per la Villemarqué el 1855 de l’''Académie Bardique'', també coneguda com a ''Breuriez Barzed Breizh'' (Cofraria de Bards Bretons), molt influïda pels Gorsedd irlandesos i gal·lesos, que s'encarregaria el 1867 d'organitar el Segon [[Congrés Intercèltic]] a [[Sant Brieg]], amb delegats escocesos, irlandesos i gal·lesos, i que propiciaria l'aparició el 1878 de l'[[Association Celto-Bretonne]].
El 1870 apareix també la Revue Celtique, de
== Els bretons i la Commune del 1870 ==
| |||