Consistori de Tolosa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: rtamen de caire medievali -> rtamen de caràcter medievali |
||
Línia 30:
El ressò del certamen literari de Tolosa arribà ben aviat a Catalunya. Molts poetes catalans hi va concórrer: [[Joan Blanch]], [[Bernat de Palol]] o [[Guillem de Masdovelles]], entre d'altres. El 1393, arran de les gestions fetes per [[Jaume March]] i [[Lluís d’Averçó]], [[Joan I]] va crear el [[Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona]]. La festa poètica se celebrà fins al segle XV. [[Enric que Villena]] n’ha deixat un testimoni molt valuós en l’''Arte de trobar'' (1423).
La tradició medieval va ser recuperada novament el 1859 gràcies a la iniciativa d'[[Antoni de Bofarull]] i [[Víctor Balaguer]]. Abans, però, [[Joan Cortada]] havia impulsat un certamen de
Els Jocs Florals tindran un paper decisiu en l'impuls inicial de la [[Renaixença catalana|Renaixença]] i esdevindran un estímul per a la producció i una plataforma de primer ordre per a la projecció de la literatura catalana. Prova d'això és la nòmina de [[Mestres en Gai Saber]], entre els quals podem trobar: [[Víctor Balaguer]] (1861), [[Àngel Guimerà]] (1877), [[Jacint Verdaguer]] (1880), [[Miquel Costa i Llobera]] (1902), [[Joan Maragall]] (1904), [[Joan Alcover]] (1909), [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] (1910), [[Josep Maria de Sagarra]] (1931), [[Mercè Rodoreda]] (1949). Representants tots ells de moments i models estètics diversos de la literatura catalana.
| |||