Primer califat: diferència entre les revisions

El '''primer califat''', altrament anomenat '''califat dels califes ben guiats''' o '''califat dels raixidun''' (en {{lang-ar|'''الخلافة الراشدية'''}}, ''al-ẖilāfa ar-rāxidiyya'', també conegut com a "califat perfecte" o "califat ortodox"), va ser el primer [[califat]] [[islàmic]] regit pels quatre primers successors ("[[califes]]") del [[profeta Muhàmmad]], coneguts tradicionalment com els "califes ben guiats". S'inicia l'any [[632]], immediatament després de la mort del Profeta, i va durar fins a la mort d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]], el gener del [[661]] incloent la breu successió del seu germà [[Al-Hàssan ibn Abi-Tàlib]] que va abdicar l'estiu del mateix any. Al seu apogeu, el califat incloïa tota l'[[Àfrica del Nord]], [[Síria]], la [[península Aràbiga]], [[Mesopotàmia]] i els altiplans [[iran]]ians. Es caracteritza per una ràpida expansió territorial i pels primers intents de centralització de cairecaràcter estatal.