Sudetenland: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Sudetenland |
m Corregit: ront), de caire corporati -> ront), de caràcter corporati |
||
Línia 26:
Eren descendents de colons alemanys cridats a partir del segle XIII pels reis de Bohèmia. Una part d'ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el [[Tractat de Saint-Germain]] l'adscriví a [[Txecoslovàquia]]. El fet que fossin exclosos de les indemnitzacions per ser suspectes d'hostilitat vers la nació txeca, i la depuració del 50 % dels funcionaris alemanys provocaren que es mostresssin hostil des d'un principi i creessin els ''Turnverband'', contraris als [[sokol]]s. Per suavitzar les tensions, el febrer del 1920 s'aprovà la Llei dels Idiomes, en teoria força tolerant, i una constitució que garantia els drets de les minories.
La reivindicació d'unir-se a Alemanya, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, [[Konrad Henlein]] i [[Karl Hermann Frank]] fundaren el [[Front Patriòtic dels Alemanys Sudets]] (''Sudeten Deustche Heimatfront''), de
Arran del seu triomf a les eleccions legislatives del 1935, [[Praga]] féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà. Després d'un nou triomf a les eleccions municipals del maig del 1938, Henlein exigí l'acompliment dels anomenats ''vuit punts de Karlovy Vary'', els quals, a més de l'autonomia completa, exigien de [[Txecoslovàquia]] la reparació dels hipotètics danys causats als sudets des del 1918 i una virtual reunificació amb Alemanya. Aquestes peticions, sostingudes per [[Alemanya]] i refusades pel govern de Praga, foren parcialment acceptades per [[França]] i la [[Gran Bretanya]]; el primer ministre britànic, [[Neville Chamberlain]], amb l'anuència d'[[Édouard Daladier]], temptà, sense èxit, una mediació entre txecs i alemanys (agost del [[1938]]).
| |||