My Fair Lady: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ue en una pel•lícula no tindri -> ue en una pel·lícula no tindri |
m Corregit: n servit té enlloc de cafè i -> n servit te en lloc de cafè i |
||
Línia 66:
La vetllada s'ha acabat com un gran èxit, amb Eliza enredant a Karpathy fent-lo creure que és "nascuda a Hongria". Després del ball, el coronel Pickering felicita a Higgins pel seu triomf, i Higgins expressa el seu plaer perquè l'experiment ja s'ha acabat ("You Did It"). L'episodi deixa a Eliza sentint-se utilitzada i abandonada. Higgins ignora a Eliza fins que ell busca les seves sabatilles. Ell li pregunta on estan, i ella se les llença, deixant al professor atònic per la ingratitud d'Eliza. Quan Eliza decideix deixar a Higgins, ell la insulta frustrat i marxa. Eliza plora i es prepara per marxar ("Just You Wait" [Reprise]). Al carrer es troba a Freddy, que l'estava esperant ("On the Street Where You Live" [Reprise]), i li comença a explicar com l'estima, però ella li replica que ja ha escoltat prou paraules i que si realment l'estima, cal que li demostri ("Show Me"). Eliza i Freddy tornen al Covent Garden, on els seus amics no la reconeixen ("The Flower Market/Wouldn't It Be Loverly?" [Reprise]). Casualment, es troben amb el pare d'Eliza, vestit amb roba bona, i li explica que ha rebut per sorpresa una pensió anual de 4000 lliures d'un milionari americà, la qual cosa l'ha elevat a la ''respectabilitat de la classe mitjana'', i que ara ha de casar-se amb la madrastra d'Eliza. Eliza s'adona que ja no pertany al Covent Garden, i marxa amb en Freddy. Dolittle i els seus amics tenen una darrera gresca abans del casament ("Get Me to the Church on Time").
Higgins es lleva al matí següent trobant-se que, sense Eliza, li han servit
Mentre que Higgins torna cap a casa, s'adona dels seus sentiments per Eliza ("I've Grown Accustomed to Her Face"). No pot arribar a confessar que l'estima, i insisteix en que si ella es casa amb Freddy i torna a ell, ell no l'acceptarà. Malgrat tot, troba difícil imaginar estar de nou sol. Recorda l'enregistrament que va fer el mati que Eliza va arribar per prendre lliçons. Escolta les seves pròpies dures paraules: "''És tan deliciosament vulgar! Tan horriblement bruta!''"... quan el fonògraf s'apaga, i se sent una veu real que parla amb accent cockney: "''M'he rentat la cara i les mans abans de venir''". Henry escolta a Eliza, que està a la porta. El musical s'acaba amb un moment ambigu d'una possible reconciliació entre mestre i pupil·la, mentre que Higgins s'estira i pregunta: "''Eliza, on dimonis estan les meves sabatilles?''"
|