Desamortitzacions espanyoles: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 10 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1200506
m Corregit: lergat, de les Ordres Militars (Sant Jau -> lergat, dels Ordes militars (Sant Jau
Línia 32:
Durant el segon govern del progressista [[Baldomero Espartero]], el seu ministre d'Hisenda, [[Pascual Madoz]], realitza una nova desamortització ([[1855]]) que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. L'[[1 de maig]] de [[1855]] es publicava a la [[Gaceta de Madrid]], i el 31 la Instrucció per realitzar-la.
 
Es declaraven en venda totes les propietats de l'Estat, del clergat, dedels lesOrdes Ordres Militarsmilitars ([[Orde de Sant Jaume|Sant Jaume]], [[Orde d'Alcántara|Alcántara]], [[Orde de Calatrava|Calatrava]], [[Orde de Montesa|Montesa]] i [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|Sant Joan de Jerusalem]]), cofradies, obres pies, santuaris, de l'ex infant [[Carles Maria Isidre de Borbó|Don Carles]], de propis i comuns dels pobles, de la beneficència i de la instrucció pública, amb algunes excepcions. Igualment es permetia la desamortització dels censos pertanyents a les mateixes organitzacions. Va ser la que va produir un major volum de vendes i va tenir una importància superior a totes les anteriors, no obstant això els historiadors s'han ocupat tradicionalment molt més de la de Mendizábal.
 
La seva importància resideix en la seva durada, el gran volum de béns mobilitzats i les grans repercussions que va tenir en la societat espanyola. Després d'haver estat motiu d'enfrontament entre conservadors i liberals, tots els partits polítics reconeixeran la necessitat d'acabar amb les mans mortes per a arribar a un major desenvolupament econòmic del país. Es va suspendre l'aplicació de la llei el 14 d'octubre de 1856, reprenent-se de nou dos anys després, el 2 d'octubre de 1858, sent president del Consell de Ministres [[Leopoldo O'Donnell|O'Donnell]], no cessant les vendes fins a fi de segle i continuant tot i els diferents canvis de govern.