Pécs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: és altres ordes religioses. El 1181 -> és altres ordes religiosos. El 1181 |
||
Línia 76:
Els seus orígens es remunten a mitjans del [[segle I]] de la nostra era, quan els exèrcits de l'[[imperi Romà]] van fundar la colònia de ''[[Sopianae]]''. Uns tres segles després esdevindria la capital administrativa de la [[província]] de [[Pannònia]] on hi van romandre els romans fins a l'arribada dels [[huns]], a mitjans del [[segle V]]. El domini romà es va extingir al segle V i posteriorment va passar a mans dels [[àvars]] fins que [[Carlemany]] va imposar el domini a la zona, pertanyent a la diòcesis de [[Arquebisbat de Salzburg|Salzburg]]. El 871 es esmentada en un document escrit a [[Salzburg]] com a ''Quinque Basilicae''; la població era eslava i àvar. Fou part de l'anomenat principat de [[Balaton]], un estat franc vassall. Els magiars van conquerir la zona al final del segle IX i inicis del X i van fundar el comtat de Baranya amb centre a Baranyavár ("Castell de Baranya") però amb Pécs com a centre important.
El 1009 fou establerta com a seu episcopal i estava habitada pels anomenats magiars negres. El rei hongarès Salomó va signar la pau amb el seu cosí el futur [[Géza I]], el 1064 i va celebrar la [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]] a Pécs. La catedral es va cremar poc després accidentalment; fou reconstruïda i encara existeix. Els benedictins es van establir a la ciutat el 1076 i van seguir poc després altres ordes
Després de la [[batalla Batalla de Mohács (1526)]] els otomans van ocupar temporalment Pécs. Els hongaresos es van dividir. Una part va donar suport a [[Ferran I d'Habsburg|Ferran d'Habsburg]] i un altra a [[Jan Zápolya]], coronat a [[Székesfehérvár]]. Pécs va donar suport a l'emperador però la resta de [[Baranya]] estava al costat de Jan. L'estiu de 1527 Ferran va derrotar a Jan Zápolya, i fou coronat el [[3 de novembre]] de [[1527]]. Agraint el seu suport, Ferran va concedir a Pécs una exempció de taxes. Pécs fou restaurada i fortificada. El 1529 els otomans tonaren a Pécs en la seva campanya de [[Viena]] i van imposar al rei Jan Zápolya que s'havia aliat als turcs, i que va governar Pécs. Jan va morir el 1540 i el 1541 els otomans va ocupar el castell de [[Budin|Buda]] i van ordenar a Isabel, vídua de Zápolya, entregar Pécs, per la seva importància estratègica. La ciutat es va revoltar i va jurar lleialtat a Ferran, refusant als otomans; inicialment l'emperador va ajudar a la ciutat però els seus consellers el van convèncer de concentrar els seus esforços en Székesfehérvár i [[Esztergom]]. Pécs s'estava preparant pel setge durant la sisena campanya hongaresa de [[Solimà I el Magnífic]], quan els mercenaris flamencs i valons van abandonar la ciutat. Al dia següent, [[20 de juliol]] de [[1543]], es va rendir sense lluita a les forces de Kasim Agha (''sandjakbegi'' de Mohács) i de Murad Agha (''sandjakbegi'' de [[Pozsega]], entregant el bisbe de la ciutat les simbòliques claus.
| |||