Llefià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: poc a poc -> a poc a poc |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
== Història ==
Durant l'edat mitjana trobem les primeres referències de Llefià vers el [[996]]. Com un dels antics veïnats de [[Badalona]], Llefià abastava un territori molt més extens que els actuals barris de [[Sant Joan de Llefià|Sant Joan]], [[Sant Mori de Llefià|Sant Mori]] i [[Sant Antoni de Llefià|Sant Antoni]]; l'antic territori anava des de la riera de Sant Jeroni fins a [[Sant Adrià de Besòs]], i des del [[mar Mediterrani|mar]] fins a Sistrells. Era travessada per l'antiga [[Via Augusta]] i, gràcies a la presència de les rieres, era una de les zones agrícoles de la parròquia de [[Santa Maria de Badalona|Santa Maria]], com demostra la gran presència de vil·les que s'hi desenvoluparen.{{sfn|Cuyàs i Tolosa|1978|p=110}}
El nucli feudalitzant de Llefià fou l'antiga torre de can Peixau, amb la seva [[Sant Salvador de la Capella|capella de Sant Salvador]] que, dins de la tònica general del territori, anirà concentrant una sèrie d'alous dels pagesos amb pocs recursos i així controlar terres suficients per establir-hi pagesos i convertir-se en senyor de terres i homes.{{sfn|Villarroya|1999|p=69}} Diverses famílies controlaren can Peixau: els Vilar, els Aversó, etc.{{sfn|Cuyàs i Tolosa|1978|p=98}} Era una zona poc poblada, el [[1553]] es comptabilitzen 17 cases.<ref name="historia"/>
Amb l'arribada de la [[Revolució Industrial]], Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi en la seva estructura urbanística i social: l'arribada de les indústries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la línia del ferrocarril el 1848 van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de polígons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat això, inicialment l'expansió urbanística es va circumscriure a les zones més pròximes del nucli urbà tradicional i, per tant, no afectà a Llefià.<ref name="historia"/>
Durant el règim franquista és quan es va produir una segona onada migratòria a Badalona molt més forta que l'anterior. Aquesta nova migració. A Badalona van arribar-hi majoritàriament gent del camp andalús, extremeny, i menys notablement, de Galícia, Castella i Lleó i d'altres zones de la península. Els nous immigrants, juntament amb el fenomen del ''baby boom'' dels anys 50-60, van tenir una especial significació en el barri, ja d'ençà es produeix la massiva construcció d'habitatges i la definició definitiva de la forma actual del barri.<ref name="historia"/>
Linha 44 ⟶ 47:
== Referencias ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Cuyàs i Tolosa|nom=Josep Maria|títol=Història de Badalona|editorial=Gràfiques Duran|any=1975-1982|enllaçautor=Josep Maria Cuyàs i Tolosa|volum=vol. IV|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Villarroya|nom=Joan (dir.)|coautors=AA.DD|títol=Història de Badalona|lloc=Badalona|editorial=Museu de Badalona|any=1999|isbn=84-88758-03-0}}
{{cal foto Barcelonès}}
|