Revisió del 10:54, 11 oct 2013 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: poc a poc -> a poc a poc ← Edició anterior		Revisió del 16:31, 25 oct 2013 modifica desfés Sorenike (discussió \| contribucions) Autopatrullats 28.496 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 16: == Història == ~~La [[Serra d'en Mena]], on s'assenta Llefià, havia estat sempre una zona de conreu i ramaderia amb algunes masies que hi havia a la zona. El 1553 es comptabilitzen 17 cases.<ref name="historia"/>~~ Durant l'edat mitjana trobem les primeres referències de Llefià vers el [[996]]. Com un dels antics veïnats de [[Badalona]], Llefià abastava un territori molt més extens que els actuals barris de [[Sant Joan de Llefià\|Sant Joan]], [[Sant Mori de Llefià\|Sant Mori]] i [[Sant Antoni de Llefià\|Sant Antoni]]; l'antic territori anava des de la riera de Sant Jeroni fins a [[Sant Adrià de Besòs]], i des del [[mar Mediterrani\|mar]] fins a Sistrells. Era travessada per l'antiga [[Via Augusta]] i, gràcies a la presència de les rieres, era una de les zones agrícoles de la parròquia de [[Santa Maria de Badalona\|Santa Maria]], com demostra la gran presència de vil·les que s'hi desenvoluparen.{{sfn\|Cuyàs i Tolosa\|1978\|p=110}} El nucli feudalitzant de Llefià fou l'antiga torre de can Peixau, amb la seva [[Sant Salvador de la Capella\|capella de Sant Salvador]] que, dins de la tònica general del territori, anirà concentrant una sèrie d'alous dels pagesos amb pocs recursos i així controlar terres suficients per establir-hi pagesos i convertir-se en senyor de terres i homes.{{sfn\|Villarroya\|1999\|p=69}} Diverses famílies controlaren can Peixau: els Vilar, els Aversó, etc.{{sfn\|Cuyàs i Tolosa\|1978\|p=98}} Era una zona poc poblada, el [[1553]] es comptabilitzen 17 cases.<ref name="historia"/> Amb l'arribada de la [[Revolució Industrial]], Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi en la seva estructura urbanística i social: l'arribada de les indústries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la línia del ferrocarril el 1848 van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de polígons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat això, inicialment l'expansió urbanística es va circumscriure a les zones més pròximes del nucli urbà tradicional i, per tant, no afectà a Llefià.<ref name="historia"/> EnEls elcanvis del [[segle XX]] feren identificar Llefià com els tres barris situats a la [[Serra d'en Mena]]. És durant aquest segle elquan ~~barri~~Llefià comença a prendre la seva forma actual a causa de les diferents urbanitzacions. Les primeres s'inicien entre els anys 1921 i 1925. L'Ajuntament aprovà diferents urbanitzacions en tota la ciutat, algunes de les quals a Llefià. Malgrat aquestes primeres urbanitzacions i l'establiment de segones residències dels barcelonins amb poder adquisitiu, encara es compartia territori amb les vinyes i les parcel·les agràries. A partir de [[1930]], abans de la [[Guerra Civil Espanyola\|Guerra Civil]], la barriada comença a créixer notablement en número de població, com succeí a tota la ciutat. És entre els anys 20 i 30 en que es produeix la primera onada migratòria amb gent que provenia del comp de [[Múrcia]] i [[Almeria]].<ref name="historia"/> Durant el règim franquista és quan es va produir una segona onada migratòria a Badalona molt més forta que l'anterior. Aquesta nova migració. A Badalona van arribar-hi majoritàriament gent del camp andalús, extremeny, i menys notablement, de Galícia, Castella i Lleó i d'altres zones de la península. Els nous immigrants, juntament amb el fenomen del ''baby boom'' dels anys 50-60, van tenir una especial significació en el barri, ja d'ençà es produeix la massiva construcció d'habitatges i la definició definitiva de la forma actual del barri.<ref name="historia"/> Linha 44 ⟶ 47: == Referencias == {{listaref}} == Bibliografia == * {{ref-llibre\|cognom=Cuyàs i Tolosa\|nom=Josep Maria\|títol=Història de Badalona\|editorial=Gràfiques Duran\|any=1975-1982\|enllaçautor=Josep Maria Cuyàs i Tolosa\|volum=vol. IV\|ref=harv}} * {{ref-llibre\|cognom=Villarroya\|nom=Joan (dir.)\|coautors=AA.DD\|títol=Història de Badalona\|lloc=Badalona\|editorial=Museu de Badalona\|any=1999\|isbn=84-88758-03-0}} {{cal foto Barcelonès}}

Llefià: diferència entre les revisions