Hugo Wolf: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Hugo Wolf}} a partir de en:Hugo Wolf |
m Corregit: idera una les les seues pri -> idera una de les seues pri |
||
Línia 15:
La mort de Wagner va afectar profundament el jove compositor. La cançó "Zur Ruh, zur Ruh" en va ser composta poc després i és considerada com la millor de les seues obres de joventut; hom especula que es tracta d'una elegia a Wagner. Els anys següents, Wolf es va mostrar sovint desconfiat sobre el seu propi futur, en un món en el qual el seu ídol havia desaparegut, deixant importants reptes a enfrontar i poques indicacions de com fer-ho. Es va mostrar sovint excessivament temperamental, enfrontant-se a amics i protectors, tot i que el seu encís personal - més enllà que les accions - el va ajudar no poques vegades a retenir-los. Mentrestant, les seues cançons havien cridat l'atenció de [[Franz Liszt]], a qui respectava molt, i qui com com els precedents mentors de Wolf, el va encoratjar a conrear formes més ambicioses; consell que Wolf va acceptar, component el poema simfònic ''Penthesilea''. L'activitat de Wolf com a crític musical va començar a augmentar; es va mostrar despietat amb les obres que considerava inferiors (particularment considerava odiós [[Anton Rubinstein]]) i exaltat en el seu suport al geni de Liszt, Schubert, i Chopin. Conegut com el "Wild Wolf" (Llop salvatge) per la intensitat i vehemència en l'expressió de les seues conviccions, el seu estil vitriòlic li va fer guanyar-se alguns enemics. No va compondre massa durant aquest temps, i el que va compondre no va ser massa interpretat: el ''Quartet Rosé'' mai no va decidir-se a interpretar cap obra seua després d'haver rebut crítiques negatives del músic, i en la seua estrena, ''Penthesilea'' va ser executat amb indiferència per una orquestra amoïnada amb l'home que s'havia atrevit a criticar [[Johannes Brahms|Brahms]].
El 1887 va abandonar la seua activitat com a crític i va començar a compondre més. Potser no conscientment, les primeres cançons produïdes després del seu lapse compositiu, van ser sobre els textos de [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]], Eichendorff, i von Scheffel que parlen sobre el tema de la resolució i la força per enfrontar-se amb l'adversitat. Poc després, Wolf va completar la ''Italienische Serenade'', que hom considera una
=== Maduresa (1888 – 1896) ===
|