Fatalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (1) i puntuació (24) |
m Corregit: inants de la la conducta h -> inants de la conducta h |
||
Línia 66:
Herència de les controvèrsies de l'antiguitat, l'argument antifatalista va ser objectat pels fatalistes moderns. Diderot replica que no sols el fatalisme és compatible amb la responsabilitat, sinó que és font de virtuts morals.
Esta doctrina afirma que l'home està determinat per tota sort de causes, i entre elles figuren els castics i recompenses, que modificant al ser humà li fa respectar les [[Legislació|llei]]és i l'orde social. Este extrem queda ben clar en la ''Carta a Landois'' : «encara que l'home, bo o roín, no siga lliure, no per això és menys modificable; és per això que ha de destruir-se al danyós en la plaça pública». El càstig no deixa de ser útil des de la perspectiva de l'absoluta fatalitat, i en eixe sentit és un dels determinants de
Però, no és criminal executar un pobre diable espantat al crim per herència o per mala educació? La resposta dels fatalistes moderns és que el càstig és la [[legítima defensa]] de la societat, mig necessari per a mantindre l'orde públic. Forçós és executar a aquell a qui el càstig no ha dissuadit del crim. El baró d'Holdbach ho afirma en el seu ''Sistema de la naturalesa'', en el capítol titulat «''Examen de l'opinió que pretén que el sistema del fatalisme és perillós''» :
| |||