Makuria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref
m Corregit: ament. Es te constànci -> ament. Es té constànci
Línia 6:
 
== Àrabs i coptes ==
El [[640]] [[Amr ibn al-As]], comandant en cap dels àrabs, va [[Conquesta àrab d'Egipte|conquerir Egipte]],<ref name=TIS>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The Islamic Review |url=http://books.google.es/books?id=6VDoAAAAMAAJ&q=Ibn+Abd+al-Hakam+will+send+you+any+reinforcements&dq=Ibn+Abd+al-Hakam+will+send+you+any+reinforcements&hl=ca&sa=X&ei=rdxZUdfBJdK7hAe66YHAAQ&ved=0CC8Q6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Khwajah Kamal al-Din |volum=vol. |data=1958 |pàgines=27 |isbn=}}</ref> i el 651 [[Abd-Al·lah ibn Sad]] va establir la pau amb [[Núbia]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hrbek |nom=Ivan |títol=Africa from the Seventh to the Eleventh Century |url=http://books.google.es/books?id=qDFcD0BuekQC&pg=PA103&dq=mukurra&hl=ca&sa=X&ei=K1pjUpC2AeeS0QWB-oDoCw&ved=0CEkQ6AEwAw#v=onepage&q=mukurra&f=false |llengua=anglès |editorial=James Currey Publishers |data=1992 |pàgines=103 |isbn=0852550936}}</ref> El patriarca [[melquites|melquita]] (catòlic) [[Jordi d'Alexandria]] va fugir a [[Constantinoble]] i la seu va restar vacant durant cent anys. Els [[coptes]], al contrari que els catòlics, es van aliar al àrabs i van rebre a canvi les esglésies catòliques; el patriarca copte va passar a tenir jurisdicció sobre tot Egipte i Núbia. Els bisbes designats arreu de Núbia foren [[monofisisme|monofisites]] i aquesta tendència es va imposar ràpidament. Es te constància de nombrosos bisbes a diverses parts de Núbia, entre ells a [[Faras]]. Sembla que foren uns 9 bisbats a Mukurra (i sis més a [[Àloa]]); la tradició n'esmenta 17. En aquest temps alguns àrabs vivien a Núbia.
 
Els reis de Mukurra van pagar el ''bakt'' (tribut) als governants d'Egipte el que implicava una certa dependència a més a més de la dependència religiosa del patriarca d'Alexandria. Vers la segona meitat del segle IX el rei de Mukarra va atacar Assuan pero fou derrotat i molts soldats foren fets pressoners; els fatimites van avançar al sud fins Abreem i la regió d'Assuan va restar a les seves mans fins a la desaparició de la dinastia vers el 1169, quant el rei de Makurru va aprofitar l'abandó del govern per entrar a la zona i la va ocupar.